ELS RETIRS ESPIRITUALS, UNA MANERA DE CONNECTAR AMB UN MATEIX

Aquesta vegada viatjava a l'Àsia amb el propòsit de desconnectar i poder fer un retir espiritual. La religió i l'espiritualitat és un tema que m'apassiona des de sempre. En aquest continent hi conviuen entre d'altres religions, dues de les meves preferides, l'hinduisme i el budisme. No és la primera vegada que visito el sud-est asiàtic i ja he conviscut de ple amb aquestes religions amb anterioritat, cosa que fa que en tingui cert coneixement. Si heu obert aquesta entrada del bloc és perquè alguna cosa d'ella us ha atret, així que sense pretendre donar-vos una lliçó de religió, intentaré fer-vos només una pinzellada. Com us podreu imaginar, igual que amb el cristianisme, es necessiten anys d'ensenyança per conèixer i transmetre qualsevol de les dues, però penso que pot ser interessant que us faci una breu explicació de cadascuna. L'una, l’hinduisme, és la tradició espiritual i metafísica més antiga de la Terra.

 L'hinduisme no depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre sagrat, ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d’una única forma d’entendre la realitat.

En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el reconeixement profund de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. La tradició hindú es basa en valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar els altres, en l’entrega, la devoció i la noblesa.

En l'altre, el budisme, podriem dir que no hi ha cap menció de Déu en l’espiritualitat budista, simplement milions de persones de totes les èpoques han seguit els consells religiosos de Buda i han compartit el seu silenci sobre Déu.

 

El budisme es basa fonamentalment en les Quatre nobles veritats:

1. La vida és sofriment ("dukha").
2. La causa del dolor és el desig ("tanha")
3. Si superem el desig egoista, eliminarem el sofriment.
4. El Noble camí òctuple. Aquesta última veritat és per mi la més complexa i ens indica el camí per superar el desig, eliminar el sofriment i finalment aconseguir el nirvana.
 El budisme diu que com més ens apeguem a les coses, més problemes ens poden sorgir, és un concepte similar al que podem trobar també en l'hinduisme. La ignorància, l'odi, l'anhel, la inclinació també són causes de dolor.

Els tres verins serien:
1- La inclinació, l'addicció, la cobdícia (el gall).
2- L'odi, l'ira i el ressentiment (la serp).

3- L'estupidesa, l'il·lusió, la ceguesa (el porc).

Buda ens ofereix unes directrius per desenvolupar una conducta adequada, són els anomenats els Cinc Preceptes que conformen els pilars de l'ètica budista:

1. No mataràs ni infringiràs dolor a cap ésser viu.
2. No robaràs.
3. No mentiràs.
4. No tindràs conductes sexuals inadequades.
5. No beuràs begudes alcohòliques.

Pels budistes, les perturbacions mentals ( ira, cobdícia, addicció, gelosia, ressentiment...) són les causes que generen el mal karma. Amb aquests preceptes aconseguiràs eliminar el karma negatiu i alliberar-te del sofriment.

Per mi, potser la diferència més sorprenent que hi ha entre una i altra sigui la concepció de l’univers — El budisme difereix de l’hinduisme quant a la concepció de l’univers. Segons em va explicar el meu mestre budista, les creacions periòdiques dels sistemes còsmics són regides per una llei eterna, i el procés mai va tenir començament i és per això que mai tindrà fi. És el que s'anomena el cicle de les reencarnacions. 

Sens dubte la meva estada al temple va remoure moltes coses i a dia d'avui puc afirmar que ha estat una de les millors experiències que es podrien viure a la vida, passar uns dies en un dels temples budistes d'Asia és una experiència que et transforma per dins.

Per si n'esteu interessats, us diré que en alguns temples no et permeten conviure-hi, i que en d'altres, la teva estada ha de ser acceptada pel cap de la comunitat religiosa, o com en el meu cas, portant una recomanació o referència d'un mestre budista. També hi ha monestirs budistes que permeten l'accés a tothom, encara que jo no opinaré d'aquests últims. En qualsevol cas, tots aquests monestirs o temples disposen d’allotjament (shukubo) i et permeten participar en les activitats cultuals dels monjos i conversar amb ells a les hores que permet la disciplina monàstica. Generalment les cel·les són austeres. Es dorm al terra. Els àpats, exclusivament vegetarians, són sempre en solitari i a vegades es limita a un parell de vols d'arròs al dia. 

Si ets practicant del budisme i tens sort, se t'assignarà un mestre que et guiarà i que et transmetrà les seves ensenyances. El dia dins el temple transcórre lentament. Abans que es faci de dia, de matinada, participes en un cerimonial litúrgic de matines semblant al d’altres tradicions religioses però amb un ritual que inclou encendre un petit foc que cremarà fustes aromàtiques i que no s’apagarà fins que acabi la salmòdia i les lectures espirituals.

El que es parla dins el temple queda entre el mestre i tu, i quan es medita o es mira en silenci el fum de l'encens, és provable que la ment quedi pacificada, el cor purificat, i la introspecció sigui més fàcil. 

I ho deixaré en aquest punt, perquè aquest viatge, com tots els grans viatges, al final ens ha de tornar a l’únic punt de partida, que som nosaltres mateixos.

POL POT I LA BARBÀRIE DELS KHMER ROUGE

Si una cosa impressionarà al visitant de Phnom Penh serà el museu de Tuol Sleng. Un antic institut d'ensenyament, el qual l'any 1975 va ser ocupat per les forces de seguretat de Pol Pot, que va transformar les seves aules en càmares de tortura. Des de llavors se l'anomenaria, Presó de Seguretat 21 (S-21). Haig de dir que he quedat realment commoguda i que a mida que avançava amb la visita, podia observar la cara dels altres visitants, que com jo, s'aturaven i tancaven els ulls impressionats per tanta barbàrie. Hi ha un cartell demanant respecte al visitant, però us asseguro que no cal. Aquí ningú somriu, aquí ningú parla amb ningú. Hi ha qui plora i hi ha qui en estat de xoc, ni tansols pot lamentar-se. Juntament amb els camps de concentració nazi, aquest ha estat el genocidi i el lloc que he visitat que més m'ha impressionat i on més m'he engoixat.

Els alts càrrecs del Jemer Roig feien fotografies de cada presoner i fotografiaven meticulosament tot el seu horror. 

Es calcula que entre el 1975 i el 1979 unes 15.000 persones (homes, dones, adolescents, nens i avis) van ser empresonats aquí. Tots ells van ser torturats, forçats a confessar falsos crims i posteriorment assassinats. D'aquestes 15.000 persones només en van sobreviure 7.

La presó estava dividida en tres edificis on hi havia les cel.les de rajol i de fusta, al primer i segon pis, i una cel.la comunitaria al pis superior. Tot l'edifici estava cobert per filferro d'espines que tancava els balcons i impedia així que els presos desesperats es suïcidessin.

En un altre edifici hi havia 10 cel.les utilitzades per interrogar i torturar al presos.

Aquí s'hi feien  tot tipus de tortures.

Queda clar que es van utilitzar brutals tècniques de tortura. Els nadons fills de les presoneres, patien les tortures davant de les seves mares mentre a elles els arrencaven les ungles. Hi ha un documental molt interessant per a aquells que vulgueu conèixer més a fons el que es va viure a la presó de Tuol Sleng, el documental es diu "S-21, la màquina de matar dels jemers vermells" del director cambodjà Rithy Panh. 

L'any 2014 el Tribunal Internacional de Cambodja va condemnar a cadena perpètua a dos dels ex-líders del Jemer Roig per crims contra la humanitat.

Avui pots recordar les víctimes d'aquest genocidi omplint uns cartrons i pregant una oració pel descans de les seves ànimes.

L'INDOXINA I ELS MOTIUS PELS QUE VIATJAR SOL

Fa un parell de mesos em vaig adonar que necessitava una forta desconnexió, així que sense pensar-ho massa vaig decidir que era el moment de tornar a marxar sola de viatge.

Hi ha turistes i hi ha viatgers, aquests últims vivim, ens emocionem i experimentem en cada viatge. I, si bé te raó Txarango quan diu en una de les seves cançons "TANT DE BO SIGUI LLARG EL VIATGE, TANT DE BO QUE L'EQUIPATGE A CADA PASSA PESI MENYS..." us asseguro que els que de veritat viatgem, no marxem per fugir, marxem per créixer, per aprendre i per millorar.

Aquest no és un viatge qualsevol, en realitat és molt especial. És un viatge que el faig en un moment de maduresa personal, i el faig amb una clara intenció de transició, de canvi personal. Per això no és casual que hagi escollit l'Indoxina.

L'Indoxina és una península immensa del sud-est d'Àsia. Conèc bé aquesta zona perquè serà la quarta vegada que hi vaig i, us haig de dir que després d'haver vist tots els continents, us asseguro que és dels millors llocs on he estat. Pel seu interés cultural, per la seva diversitat de paissatges, per la seva gent i per suposat, per la seva religiositat. L'Indoxina té quelcom especial, em transmet pau i serenitat. Els seus temples, les seves bullicioses ciutats, l'amabilitat de la seva gent, el contrast dels seus paissatges i les seves platges em tenen realment fascinada, qui hi hagi estat ja sabrà de què parlo. En definitiva, si t'agrada l'aventura, és el lloc ideal per agafar una motxilla i perdre't. 

Els països que la formen són: Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Laos, Malàisia, Singapur i Myanmar (l'antiga Birmània). Jo aquesta vegada viatjaré a Malàisia, Vietnam, Cambodja i Laos amb un bitllet de tornada obert.

                clica sobre l'imatge per obrir-la

Viatjar t'obre la ment, t'ajuda a desconnectar i a aprendre noves maneres de fer i de ser. Viatjar sol a més a més et fa créixer personalment. Hi ha molts motius pels quals recomanaria viatjar sol almenys un cop a la vida, aquí us en diré uns quants i la resta espero i desitjo que els aneu descobrint vosaltres mateixos.

1. Només depens de tu. 

   Encara que això al principi sembli una putada, quan ho proves per primer cop, te n'adonares que té més avantatges que inconvenients. És una sensació de llibertat total. Per començar, pots fer i desfer, anar i tornar on vulguis i quan vulguis sense donar explicacions a ningú, la qual cosa ja de per sí sona molt bé. A més a més, quan viatges sol, tu esculleixes quan vols tenir companyia, i aquí és important  que siguis molt contundent, recorda que has decidit fer un viatge sol, amb lo qual només quan tu vulguis, i insisteixo, només quan tu vulguis, estaràs acompanyat. És important que tinguis clar això perquè hi ha molta gent, sobretot al principi de viatjar en solitari, que coneix a algú a mig viatge que s'enganxa com una lapa i després no sap dir, "perdona, ara vull estar sol" o "perdona, vull seguir sol el que em queda de viatge". No cal que et digui que has de procurar que tampoc es doni aquest cas a l'inversa.  No siguis tu la lapa. Recorda que sovint per no saber dir no, perdem la nostra essència i ens convertim en el que volen els altres.

2. Coneixes a molta gent nova.

   El fet de viatjar en solitari t'obliga a espavilar-te per trobar gent nova amb qui compartir algunes experiències. Per exemple, si vols reduïr el preu d'un taxi o fer una excursió conjunta, per molt tímid que siguis, t'hauràs d'espavilar i parlar amb els altres viatgers. En canvi, si viatges acompanyat perds aquesta gran oportunitat.

3. Perds la por, guanyes autoestima i et coneixes a tu mateix.

  Viatjar és un desafiament constant, i veure com et vas espavilant tu sol durant el viatge, com vas prenent decisions sobre la marxa i com vas superant totes les situacions i dificultats fa que guanyis confiança, autoestima i que et coneguis una mica més a tu mateix. Pensa que coneixe't a tu mateix és la clau per a poder portar una vida feliç. Viatjar sol et permet reflexionar i descobrir coses de tu que fins ara potser no sabies. El teu potencial, la teva capacitat d'organització, les teves limitacions, les teves pors, les teves maníes... Adonar-te'n, acceptar i millorar totes aquestes coses fa que creixis com a persona. És un veritable treball d'introspecció.

4. Vius l'aquí i l'ara.
   Quan viatges sol has d'estar molt centrat en el que fas, i per això només vius el moment present, t'és igual el que va passar ahir i també el que passi després o passarà demà. Gaudeixes de cada situació i de cada moment perque saps que realment el dia d'avui serà un dia únic.

5. Valores més el que tens.

   Diuen que no valores una cosa fins que deixes de tenir-la. Doncs és així. Estar lluny de casa, lluny de les teves comoditats i lluny de la gent a qui estimes fa que valoris més tot això. Apreciar i agraïr el que un té és important per ser més feliç. Les persones generalment centrem la nostra atenció en les coses negatives que ens passen, i què passa amb les bones? doncs que també hi són, i només falta que les valoris.

... què? et semblen pocs motius?... doncs apa, fins aviat!