He estat uns dies desconnectada, disculpeu però l'India és un país tan imprevisible i desconcertant que et poden passar mil coses en molt poc temps.
Podria dir que la nostra arribada a l'Índia no ha estat del tot bona. Tinc la mala impressió de que en aquest país no podrem separar-nos.
Tan bon punt surts de l'aeroport de Delhi et trobes un exèrcit de taxis demanant que t'enfilis al seu taxi.
Consell: No agafeu cap d'aquests taxis encara que us ofereixin el millor preu, si ho feu, finalment us enganyaran.
Quan arribeu a Delhi, el millor és anar directament a la guingueta que et trobes just davant l'aeroport. En aquest punt ofereixen taxis de prepagament però tingues en compte que quan arribis al lloc de destí hauràs de donar una propina al xòfer. No se si agafar aquests taxis de prepagament és una bona opció donat que nosaltres vam optar per la primera, però veient el que ens va passar, creiem que hauria estat la millor.
El preu del taxi de prepagament surt per 400 rúpies. El personatge ens deixava el seu taxi per 300 rúpies i vam acceptar pensant que fèiem un bon negoci, doncs nooooooo!
A partir d'aquí l'estada a Delhi serà tot un infern.
Aqui et porten on volen, el taxista fingia no saber on era l'hotel i després de donar mil voltes per Delhi et porta a una agència de viatges, com no, obtinguent ells la seva corresponent comissió. Jo estava enfadadíssima, no volia sentir a parlar de d'agències de viatges, nomes volia arribar a l'hotel i descansar. L'agència va fingir fer gestions amb l'hotel i finalment et comunique que l'hotel on tens la reserva esta tancat i t-ofereixen tot tipus d'alternatives a preus astronòmics.
Estava tan enfadada que vaig haver de sortir un parell de cops de l'agència per no carregar-me a algú.
Finalment, i no sense dubtar-ho en més d'una ocasió, surto d'allà sense acceptar cap altra opció i emprenyada amb la sensació d'haver estat estafada com una idiota. Aquesta darrera sensació no me la treure' fins abandonar l'Índia.
En aquest moment, encara tenia esperances de trobar lhotel on havia reservat la primera nit i, aprofitant un "descuit" del taxista, vaig sortir en direcció contraria per buscar a la desesperada un ricshaw.
Sense saber-ho estava en una zona d'agències de viatges i paradís pels conductors de ricshaw que s'apropen com piranyes amb la falsa intenció de portar te a un hotel, però t'acaben portant de nou a una altra agència. Es un malson.
Aquí va ser on vaig perdre els papers per primera vegada durant el viatge.
Tothom t'increpa per tots costats, no pots comunicar-te de manera clara amb ningú i et desorienten tan com poden.
Realment van ser moments molt angoixants, estava totalment colapsada, no sabia per on havia d'anar ni amb qui. A més a més, era incapac de poder pensar amb tranquil·litat quina era la millor opció.
Finalment vaig poder marxar amb un ricshaw per 20 rúpies però amb la mala sort que justament abans apareix el taxista anterior reclamant les seves 300 rúpies. Evidentment jo no volia pagar de cap manera i anava dient al conductor que marxés del lloc, el conductor del ricshaw demanava explicacions al taxista, i el taxista m'increpava a mi.
Es va originar una discussió a tres bandes que finalment es va sol·lucionar quan vaig deixar anar 200 rúpies al taxista.
I arriba el tercer conflicte. Quan pensava que ja finalment algu tenia la bona intenció de buscar un nou hotel, donant per perdut el de la reserva, el conductor del ricshaw s'atura a pocs metres i demana el mateix que l'anterior, aturant se davant la porta duna altra agència dient que aquesta era l'oficial de l'estat. Us podem imaginar que vaig embogir completament. Quan una dona es nega a fer una cosa, no hi ha Déu que la faci girar.
A la desesperada i cansada de Delhi, demano que em portin a l'estació de tren però no ho aconseguim. Sembla impossible arribar a qualsevol lloc.
Estic fatal, porto més de tres hores donant voltes, s'ha fet de nit, estic sense hotel i a més a més no se cap on anar. He de prendre una decisió però no és fàcil amb l'estrès i el cansament acumulat.
Demano que em deixin prop d'alguna zona d'hotels, però aquesta gent t'acaba portant on vol, és a dir, a l'únic hotel on ells hi tenen comissió.
Jo no vull allotjar-me en aquest hotel, però faig un cop d'ull a la zona, no hi ha cap hotel a prop, no se on sóc, estic cansada i confusa.
Només vull trobar una habitació i deixar tots aquests buscadors de rúpies, així que, finalment accepto el preu i acabo pagant 30€ per l'habitació.
El resultat d'agafar aquell maleït taxi per 100 rúpies menys ha estat que hem perdut els diners de l'hotel que vaig reservar, hem de pagar 30 euros per aquest, i a més a més el conductor del ricshaw araem reclama 100 rúpies més per les molèsties.
És com un malson, estic tan emprenyada, que si puc i trobo un vol, demà mateix marxo cap al Nepal.
Sembla increíble que aquesta bonica imatge de Delhi des de l'aire es convertís finalment en el nostre pitjor malson.
JAIPUR
Després de pensar-hi molt, donarem una segona oportunitat a aquest país del qual alguns n'estàn enamorats, però d'altres el detesten.
Ara toca veure què fem i cap a on anem. Hem d'escollir entre Agra o Jaipur.
Si vols agafar un tren a l'Índia ja cal que el reservis amb temps. De totes maneres nosaltres ho intentem però és impossible, no hi ha trens per anar enllloc, ni a Agra, ni a Jaipur, ni Jodthpur... res de res fins d'aquí quatre dies i no podem esperar tant.
Vull fugir de Delhi ràpidament i veient les complicacions d'aquesta ciutat, l' única opció és agafar un avió per volar a qualsevol lloc. La opció més econòmica és Delhi - Jaipur, i tot i que em fa molta ràbia perquè sé que és una bogeria agafar un avió per fer 250 km, en un dia a Delhi m'he gastat el que tenia previst gastar en una setmana i no vull pagar més diners per anar més lluny. Ara mateix, amb el pressupost que tinc i les ganes de marxar, és l'única opció que trobo per aconseguir assolir l'objectiu de 300 € a l'Índia.
Després de tots els entrebancs del primer dia, ens sorprèn la rapidesa amb la que arribem a l'aeroport de Delhi.
L'avió surt a les 12 del migdia, calculo que arribarem a Jaipur cap a la una. Més tard aprendrem que a l'Índia, calcular arribar a una hora determinada, és com encertar la rifa de nadal.
Volem amb la companyia Air India i tan bon punt entro a l'avió, m'adono que els avions d'aquesta companyia estan fets "pols", bruts i apedaçats per tot arreu, així que, és millor deixar que l'avió s'enlairi i no pensar ara en el manteniment del seu motor...
Doncs bé, gairebé dues hores vàrem esperar-ho!
El personal de vol anava d'un costat a l'altre però l'avió no s'enlairava. Finalment, després d'oferir-nos un refrigeri, vam demanar explicacions i ens van dir que teníen un problema amb el motor i que no hi havia motiu de preocupació, que els inginyers hi estaven treballant, i que en qüestió de poc temps podriem volar. Déu meu, ni parlar-ne! Em nego a volar amb un avió en aquestes condicions.
Jo ja pensava que seria impossible abandonar Delhi!
Sorprèn la passivitat amb la qual s'agafen aquest tipus de coses el hindús.
Finalment ens comunica el pilot que no han pogut sol.lucionar el problema i que haurem de canviar d'avió. O sigui que un vol que hauria durat mitja hora s'ha convertit en un altre malson de tres hores.
L'única cosa positiva quan les coses no van bé és que com les dificultats uneixen, faré amistat amb el passatger assegut al meu costat. Durant les tres hores d'espera li explico el nostre infern a Delhi i les ganes que tenim d'arribar a Jaipur. L'home preocupat, s'oferirà a ajudar-nos a la nostra arribada a Jaipur.
No sabràs mai qui tens assegut al costat i mira per on, que diuen que val més caure en gràcia que ser graciós i, això és el que ha passat. Aquí visc la meva segona vivència surrealista a l'Índia.
Arribem plegats a la cinta de recollida d'equipatge. Allà, un indú espera al meu amic. Ens informa que és el seu assistent personal i que s'encarregarà d'atendre'ns. Ens demana si volem alguna cosa i li dic que tan sols necessitem un taxi sense estafes per arribar fins l'hotel. L'home s'encarregarà de tot mentre nosaltres esperem l'equipatge.
El meu amic m'explica què farem ara, sortirem plegats de la terminal i anirem a canviar diners a un lloc segur però cadascú en el seu cotxe, és a dir, nosaltres dins el taxi i ell amb l'assistent dins el seu cotxe personal. No entenc res, penso que si ens vol ajudar, és estrany no anar amb ell dins el seu cotxe, però no dic res. Aviat ho entendrem tot.
Sortim de la terminal i ell, davant la mirada de tothom s'enfila dina el seu cotxe "oficial. Carregat de banderes i amb escorta privat. No tenim ni idea de qui és aquest senyor, però deu tractar-se d'un peix gros perquè anem escortats amb policia i militars recorrent tot Jaipur.
Per a nosaltres han deixat d'existir les cues de cotxes, busos i tuc-tucs, el cotxe oficial posa els prioritaris i passem a mode de comitiva, és fantàstic.
Finalment va resultar que es tractava d'un ambaixador. Va acompanyar-nos a fer canvi de moneda a l'oficina de Jaipur i ens va donar algunes recomanacions sobre l'Índia.
Abans d'acomiadar-nos va demanar la documentació al taxista i va demanar a un policía que anotés totes les seves dades personals, alertant al taxista que anés en comte amb nosaltres i que ens deixés on li demanéssim.
Sorprenen gratament aquest tipus de coses, però la vida té aquestes curioses anècdotes per explicar. són cops de sort que no ho oblidaré mai.
No vaig poder, o millor dit no vaig atrevir-me a fer fotos del moment, tansols quan marxavem vam poder fer aquesta foto del cotxe oficial.
És curiós que en un país com l'Índia la diferència de castes conviu amb total normalitat, mireu sinó els homes dormint al carrer que s'observen al costat del vehicle.
Arribem a l'hotel i el taxista s'acomiada de nosaltres donant-nos el seu telèfon mòbil i alertant-nos que a l'Índia, les persones que viatgen soles, poden tenir molts contratemps, que l'Índia no resulta un país fàcil per a algú que viatja per lliure i sense planificació i que, si per algún motiu tenim problemes, podem contactar amb ell sempre que vulguem.
La veritat és que a Jaipur no em caldrà, però en altres indrets de l'Índia hauria agraït tenir una ajuda com aquesta.
Malgrat el frenètic caos circulatori, Jaipur, la popularment coneguda com la "Ciutat Rosa", té moltes coses boniques per veure.
AMBER FORT
L'Amber Fort es troba situada a uns 8 km al nord de Jaipur i va ser l'antiga ciutadella dels Kachwahas governants d'ambre, abans que la capital fos traslladada on es troba avui dia. És una fascinant barreja d'arquitectura hindú i mogol.
Hi ha la possibilitat de recórrer la fortalesa damunt un elefant però vaig preferir no fer-ho. Ho veia una turistada!
Preu de l'entrada:
Indis: 25 rúpies
Foreigner: 200 rúpies
L'has de demanar però hi ha la possibilitat d'agafar un ticket conjunt per a veure 6 monuments que et surt més a compte, unes 350 rúpies.
JAL MAHAL
El Jal Mahal o Palau de l'Aigua és una edificació situada al mig del llac de Man Sagar.
El llac s'omple durant les pluges i tan sols és accessible amb barca. Actualment el llac està contaminat i el palau deshabitat i sense cap tipus de manteniment i per tant no es pot visitar.
HAWA MAHAL
El Hawa Mahal és un dels edificis més populars de la ciutat. També se'l conèix popularment com el palau del vent i té forma de piràmide.
No recordo on havia llegit que veient-lo per fora ja era suficient, jo hi vaig entrar i em va semblar un edifici magnífic.
El palau té cinc plantes, i està construït amb la famosa pedra rosada de Jaipur.
La façana que dóna al carrer té 950 finestres, des de les quals, el vent a l'entrar per elles, fa una melodia, d'aquí que rep el nom de palau dels vents.
Aquest edifici afinestrat es va construïr per tal que les dones tancades a l'harém poguéssin veure l'exterior. Totes aquestes petites obertures permetien no només a les dones de tenir una vista de primera a la ciutat, sinó també no patir molta calor a l'estiu, ja que ventilaven el palau. Les dones també podien observar les processons religioses de la ciutat sense haver de mostrar-se en públic.
MUSEU ALBERT HALL
El museu del Albert Hall de Jaipur, d'estil indi-sarraí, és un dels millors llocs per conèixer la cultura, les tradicions i els costums de la zona.
Per a la seva construcció es va utilitzar el model del Victòria i Albert Museum de Londres i es va fer en honor al príncep de Gal.les.
Dins el museu hi feia una xafagor espantosa. Com podeu veure, un museu a l'Índia no té res a veure amb cap dels nostres. Un exemple de l'aire condicionat utilitzat dins el museu.
De tota manera, és interessant de visitar ja que es diu que la millor manera de conèixer els secrets amagats dels rajputs és vinguent a aquest museu. Els rajput han estat els guerrers més valents de tota l'Índia amb un folklore propi.
OBSERVATORI JANTAR MANTAR
Un altre edifici que he visitat ha estat l'observatori de Sawai Jai Singh, Jantar Mantar. El nom deriva de "Yantra" (instrument) i Mantra (calcul). Literalment Jantar Mantar vol dir "instrument de càlcul".
L'observatori serví per a calcular taules astronòmiques i predir el temps i els moviments dels sol, la lluna i els planetes. Per lliure la visita no és molt atractiva, potser si hi aneu millor contractar un guía que us expliqui la visita.
Estant a Jaipur he rebut un missatge inesperat de la meva amiga Cesca. Els darrers dies a la ciutat els passarem en companyia de la Cesca i el seu marit hindú, en Jeet.
Gràcies per tot parella, ha estat un plaer!
BIKANER
Per 600 rúpies agafo un bus força comfortable que em porta de Jaipur a Bikaner.
A l'índia espavilar-te tu sol per comprar un ticket de bus no és una tasca difícil. Hi ha qui prefereix demanar-ho directament l'hotel. També és una opció, però et sortirà millor de preu si aquesta gestió te la fas tu mateix. Pensa que les dones tenen un 30% de descompte en els tickets, si no te l'apliquen, demana'l.
Volvo bus que et porta a Bikaner
Bikaner es troba situada al bell mig del desert del Thar.
He sentit a parlar d'un temple ple de rates i he vingut per veure'l.
El temple de Karni Mata es troba a pocs quilòmetres de Bikaner i diu la llegenda que els nens morts prematurament per malaltia o mort violenta, incapaços per tant de millorar la seva evolució dins la roda kàrmica, es reencarnen en les rates del temple. Tot plegat molt macabre.
He reservat a la Vinayak Guesthouse on molt amablement et dóna la benvinguda en Jitu, el patriarca d'una agradable família índia, oferin.te un tè Chai.
En Jitu és un ecologista que ofereix visites on explica els diferents tipus d'aus i plantes que hi ha al desert. Tothom parla d'ell i de la seva experiència en el tema. He contractat una d'aquestes sortides amb Jeep per demà a la tarda.
L'entrada al temple de les rates és gratuïta però has de pagar un taxi o contractar una excursió a l'hotel per anar-hi. M' ha comentat la dona de'n Jitu que hi ha un bus local que t'hi porta, però aquí l'Índia tot és tan complicat que prefereixo contractar la visita amb ells. M'ofereixen l'excurció al green desert més la visita al temple de les rates per 500 rúpies, em sembla un bon preu.
En Xavi també és a Bikanner. Avui aprofitarem la tarda per visitar el Junagarh Fort, una de les fortaleses més importants de Rajasthan.
Aquesta nit soparé a la Guesthouse un Thali (especialitat de la casa) boníssim.
Llàstima del maleït "Paan" que acompanyava el Thali. M' ha agafat desprevinguda i sense gairebé saber què era ja el tenia dins la boca. El gust d'aquest producte m'ha semblat tan inmenjable que un cop el tenia dins la boca no sabia on ficar-lo, i mira que els indús diuen que va bé per fer la digestió. A mi m' ha semblat detestable!
Acabarem la nit jugant unes partides de l'Uno a la GuestHouse. Resultat final 345 a 83, el super Xavi que no pot perdre mai, va perdre!
JAISALMER
De Bikaner marxarem junts a Jaisalmer. Per 200 rúpies, i amb un bus que fa por, arribem a Jaisalmer, la ciutat més poblada del gran desert Indi.
Mireu la cara de felicitat que fa en Xavi jajaja... encara no entenc perquè està tan enfadat amb tot. Amb aquest bus tardem unes 7 hores per fer els 320 quilòmetres que separen Bikaner de Jaisalmer. Arribem a Jaisalmer ja ben atrada la nit. Com ja sabeu, jo gairebé mai reservo hotel, prefereixo arribar, mirar i regatejar el preu.
Avui però, donat que ja és de nit, hem mirat amb anterioritat la disponibilitat d'hotels a Jaisalmer i agafem un riscshaw per anar directament on sabem que trobarem habitacions. Caldrà regatejar-ne el preu i prou.
Ens dirigim a la Sagar Guesthouse, situada dins el fort de Birsilpur. Pel mòdic preu de 300 rúpies la nit (uns 3 euros) dormirem en una habitació fantàstica. Com a nota negativa dir que, tot i que a l'Índia això és normal, aquest hotel es queda "massa" sovint sense llum i aigua, però en fi, per aquest preu és més que recomanable. I a més a més té unes magnífiques vistes.
Personalment viatjo fins el desert del Thar per a fer una de les coses que més recordaré de la meva estada a l'Índia, dormir al desert. En Kamal serà qui organitzarà la sortida.
El desert del Thar, conegut com el gran desert indi, està situat al nord-oest de l'Índia i l'est del Pakistan i es situa principalment a l'estat de Rajasthan. Té una longitud de 805 km i una amplada de 485 km, aproximadament.
El primer tram del recorregut el fas en Jeep, uns 50 quilòmetres fins que arribes a un petit poblat.
Aquí la població viu en barraques construïdes amb tova i amb el sostre fet amb branques seques.
Des d'aquí vas amb camell i guia, fins el desert.
Quan arribes al desertel sherpa agafa uns troncs per fer foc. Aquesta nit ens cuinaran un thali. Passaré la nit en companyía de tres joves alemanys, en acabar prepararem els sacs i mantes on hem de pasar la nit.
El pla és veure la posta de sol i contemplar les estrelles. Ja ho vaig fer al Marroc i, contemplar la posta de sol i el cel estrellat de la nit en un lloc com el desert africà i indi, és una de les coses que recordaré sempre.
Ho anomeno grans moments de felicitat.
FOTO DEL DIA: #esteladarajasthan
Passem la nit al desert, amb l'única companyia d'un sac.
Després d'haver dormit amb anterioritat dins un vivac al desert del Marroc, us asseguro que dormir sense tenda pot resultar una experiència força desconcertant. Cal destacar els escarbats, no deixen de molestar-te en tota la nit i se't fiquen per tot arreu, Aquí ho deixo!
Aquí, la nit al desert, la percebo tranquil.la, solitària, freda i, amb el reflexe de la lluna sobre la sorra, curiosament enigmàtica.
L'endemà quan et lleves, tot sembla un somni. És un moment magnífic quan obres els ulls i et veus allà, enmig completament sol.
A la tornada amb el Jeep he vist com pel desert del Thar hi circulen lliurement camells salvatges, ramats de cabres, rucs i vaques dels poblats de la regió.
Imatges de la cuitat daurada de Jaisalmer.
EL TRANSPORT A L'ÍNDIA
En aquest país, si vols desplaçar-te en tren ja cal que el reservis amb dos mesos d'antel.lació.
Tanmateix hi ha altres mitjans de transport com el bus, però amb el mal estat de les carreteres i la pèssima conducció dels hindús, nosaltres el desaconsellem en trajectes de llarga distància.
Si no has reservat tren i l'única opció que tens és el bus, millor que no t'enfilis a cap bus corrent. Busca a internet plaça de bus en un Volvo amb A/C i si no pots comprar-lo directament via online (nosaltres no vam poder), adreça't a qualsevol agència de viatges i t'emetràn el bitllet aplican-te un càrrec de comissió d'unes 150 rúpies per bitllet (aquest suplement ens ha semblat abusiu).
Algunes Guest House et garantitzen que si vas directament a l'estació de tren ben d'hora pel matí aconseguiràs bitllet.
A Bikaner vaig anar a provar sort a l'estació de tren i el que vaig aconseguir va ser agafar un atac d'histèria.
A l'Índia, les estacions de tren i bus, amb una desena de persones estirades a terra, no són mai el millor lloc. Les més conflictives del nort de l'Índia podrien ser Delhi, Calcuta i Varanasi. Els hindús no volen morir sols i sovint van fins a les estacions a morir. La policía s'encarrega d'anar comprovant qui és viu i qui no.
A la finestreta de venta de bitllets veig a unes sis o set persones al davant esperant. Jo espero el meu torn fent cua. No trigaré massa en adonar-me que la gent tal com arriba es cola pels costats. Sorpresa d'entrada, no dic res, però quan un tercer es cola davant meu, entro en còlera perquè veig que aquí tothom va a la seva. Començo a discutir amb mitja estació demanant-los que respectin l'ordre, però ells es riuen de mi i ni s'immuten. Els tinc literalment sobre meu. Aquí ningú respecte l'espai vital. No se m'allunyen ni un pas i em miren com si fós una extraterrestre.
En un post anomenat "curiositats de l'Índia", explico amb més detall aquesta peculiaritat india per l'escàs respecte a l'espai vital de cadascú.
Quan em toca el torn, la massa de gent que m'envolta sense respectar ni un centímetre, fa que visqui una situació d'angoixa inaguantable. Tots mirant, escoltant el que dic com si alguna cosa d'allò anés amb ells, i el que és més fort, opinant i tocant-me. És increíble com poden entrar a la conversa parlant en hindú i movent les mans com si a més jo els hagués d'entendre.
Torno a girar-me un cop més demanant enfadada que deixin d'apropar-se, fa una calor terrible, i els tinc totalment recolzats damunt la meva esquena. Però res, és pràcticament impossible, cada vegada s'apropa més gent i s'enganxen com mosques.
Tinc un nivell d'anglès normal i més que acceptable per mantenir una conversa, però us asseguro que per entendre a un venedor, parlant tan fluix com pot, un anglès "xusqueru" amb accent hindú, i envoltada de cinc o sis persones recolzades literalment sobre teu, és una de les tantes situacions quotidianes que et passen en aquest país i que poden fer que, com jo, acabis cridant i perdent els papers.
Evidentment, després de dues hores, finalment no vaig ser capaç de comprar cap bitllet. Em van fer canviar fins a tres vegades de finestreta. A l'Índia sembla ser que un primer venedor escolta la teva petició i et deriva a una segona finestreta per tal que l'altre venedor t'apliqui, si cal, el descompte corresponent. Fet això, a la tercera finestreta et diuen que has d'omplir un munt de paperassa a mà amb la petició del teu bitllet, és a dir, nom del passetger, data i ciutats d'origen i destí del viatge i amb tot això, et deriven de nou a la primera finestreta. (A l'Índia es necessiten mínim tres persones per a fer la feina d'un, i aquesta és una altra de les coses que explico en el post de "curiositats de l'Índia").
Fins aquí, ja em sembla força estressat, però encara puc mantenir certa calma. Vull els bitllets i millor no liar-la. Però, la desespersció total arriba quan veig que s'equivoquen a l'hora d'emetre els bitllets.
Fins a dues vegades es van equivocar de ciutat de destí. Si feu bé els números, això dona un càlcul de nou finestretes. Finalment em van dir que era impossible, que no hi havia cap tren que anés de Bikaner a Jaisalmer i que per tant no em podien emetre el bitllet.
Us imagineu? ... vaig acabar cridant com una desquiciada i, davant l'incapacitat i l'inutilitat dels hindús, vaig decidir abandonar l'intent i marxar sense els bitllets de tren.
A partir d'ara, no em quedarà altre remei que dirigir-me a l'estació de bus i fer els viatges amb aquest mitjà de transport. Adéu tren!
A Jaisalmer, busco directament un bus i tinc més sort. Trobo un Sleeper Bus per anar a Udaipur, però, anant amb en Xavi, més m'hauríem estimat no haver-lo trobat mai.
El bus surt de Jaisalmer al migdia, ens esperen per davant més de catorze hores de viatge. Serà tot un infern.
Abans però, hauré d'aguantar la mala educació del noi que em ven els bitllets. Un jove tan professional que ni em mira a la cara, mentre continúa literalment estirat a la seva cadira de plàstic.
Em demana 1000 rúpies pels dos bitllets i m'assegura que viatjarem en un bon autobús amb unes lliteres de dos llits a la part davantera del vehicle.
Tot i no tenir aire acondicionat sembla una bona tria donat que és la més econòmica i no hi ha cap opció d'agafar un tren per anar a Udaipur. A més a més, així ens estalviem una nit d'hotel.
A l'arribar veiem que els nostres bitllets corresponen a les dues últimes places de l'autobús. Ens enfadem una mica, però sense demanar permís, ens col.loquem directament a les places davanteres.
Tot i la insistència del revisor dient-nos que hem d'ocupar les nostres del darrere, nosaltres seguim asseguts ignorant completament qualsevol petició de canvi.
A mig camí però, ens adonem que haurem de canviar de lloc. Ha arribat una família hindú que té reservada la llitera que estem ocupant.
El bus comença a omplir-se de gent i de sacs de càrrega.
Decidim recollir les nostres coses i ficar-nos a dormir. És petit però creiem que, malgrat la pols que s'hi respira, amb el cansament que portem acumulat, avui dormirem segur.
Pocs minuts després d'estirar-nos el bus canvia de carretera i passa de l'asfalt al camí de carro. Aquí comença la nostra tortura.
Els que heu llegit el post de Birmània recordareu quan menciono què passa quan estem asseguts fora l'eix de les rodes del darrera. Doncs bé, aquí passarà una cosa semblant. Que Déu ens agafi confessats!
La carretera de carro té tants clots que sembla que en comptes de viatjar dins un autobús, vaig dins un llitselàstic però dur com una pedra. Arribo a botar tant que fins i tot en algún moment toco el sostre.
En aquest punt de la nit ja començo a recordar l'amabilitat del venedor de bitllets i també me'n recordo de la seva estimada mare jaja. No se com ficar-me, vaig agafada a la motxilla per amortiguar els cops. Boto d'un costat a l'altre i si no vigilo em puc fer molt mal amb el vidre.
El passadis és ple de gent, Tots són hindús i ens miren amb cara d'al.lucinats, rient de nosaltres i pensant què coi hi fan dos europeus allà.
Al principi prefereixo no baixar i em quedo dins la meva llitera. Però cansada de cops a les dues de la matinada decideixo desistir de dormir i acosegueixo asseure'm sobre un sac de càrrega del passadís envoltada d'hindús dormint i roncant com animals salvatges i, escoltant una música estrident mentre deixen anar tot tipus de ventositats.
Després de catorze hores, abatuts i amb l'estómac regirat, arribem per fi, a la bonica ciutat d'Udaipur.
UDAIPUR (LA VENÈCIA INDIA)
Diuen d'Udaipur que és la ciutat de l'alba, la ciutat dels llacs, la Venècia india.
És el lloc ideal per a dedicar-hi uns dies i reposar l'estrès que provoca aquest país.
Els edificis de color d'ivori i la passivitat del seu llac la converteixen un lloc màgic on poder relaxar-te assegut a qualsevol terrassa prenent un chai.
Per recomanació de la meva amiga Xesca m'allotjaré al Panorama Guest House per 700 rúpies la nit. L'hotel té unes boniques vistes al llac i la cuina és excel.lent.
Encara que estigueu allotjats en un altre lloc, us aconsello venir fins a aquí a sopar a la terrasa de l'hotel. La relació qualitat preu és insuperable.
LLAC PICHOLA
El llac Pichola amb el seu palau edificat sobre un illot és la imatge de la ciutat. Actualment aquest palau és un hotel de luxe per als famosos i a l'abast de molt poques butxaques.
EL PALAU DE LA CIUTAT
El Palau de la Ciutat que és un dels major de Rajasthan, es troba a la riba del llac Pichola. L'entrada surt per unes 125 INR però val la pena perdre't per les seves estances, patis i balcons.
Des de l'interior del palau es poden admirar unes magnífiques vistes de la ciutat.
Visito alguns temples on m'expliquen en què consisteix el punt de color vermell que porten dibuixat les dones. Se l'anomena bindi i simbolitza el tercer ull. La seva finalitat seria donar a entendre que la dona que ho porta està casada. Antigament el nuvi dibuixava aquest punt sobre el front de la núvia amb un dit amarat en la seva pròpia sang: quedava així clar el vincle entre marit i muller.
Avui dia moltes noies ho porten per una funció purament estètica tot i que el vermell encara es reserva a les dones casades.
Si vens fins a Udaipur, el millor que pots fer és deixar-te perdre per la riba del llac, pel pont, els temples i els carrers de la ciutat i descobrir els racons més perduts d'aquesta ciutat.
Una peculiaritat d'Udaipur són els centres de massatge ayurvèdic. Se'n troben per tot arreu i s'hi ven la miraculosa crema "Himalaya". Segons els hindús aquesta crema regenera la pell i fa que recuperis la bellesa de la joventut.
En pocs dies es celebra a l'Índia el Diwali que és el festival anual més important del país.
I evidentment, intentaré quedar-me a l'Índia per veure'l.
La ciutat d'Udaipur, igual que la resta de ciutats ja en fa els preparatius.
És l'últim dia que estic a Udaipur. Avui la ciutat rebrà la visita del primer ministre de l'Índia acompanyat de la màxima representant del Rajasthan. No és un acte per a turistes i ho sé, però tot i el risc que suposa no m'ho vull perdre.
Milers de persones vingudes de tot arreu han fet un pelegrinatge fins a congregar-se a l'estadi i entre la massa de gent he pogut viure moments de veritable fanatisme patriòtic.
Ha estat una veritable bogeria (disculpeu però els vídeos i les imatges de l'acte no puc afegir-los en aquest bloc fins que torni a Catalunya. Creieu-me si us dic que val la pena mirar-se'ls).
Vist això retorno cap a l'hotel per preparar la motxilla. He trobat dues places de tren per marxar cap a Agra.
Després de quatre dies a Udaipur he aconseguit que en Xavi es relaxi una mica de l'estrés acumulat i, ja més descansats, podem continuar aquesta etapa per l'India.
AGRA
Miraculosament he trobat places de tren per anar d'Udaipur a Agra. Farem aquest trajecte de nit, el tren surt d'Udaipur a les 22h i arribarem a Agra a les 11h del matí. No recomanem viatjar amb una classe inferior a 2a. Nosaltres tenim els bitllets per viatjar en 3a classe AC. És tot el que he pogut aconseguir. A veure què passa!
Trobar el teu tren resulta més fàcil del que podria pensar en un principi. Una llista col.locada a cada vagó t'indica els noms dels dels passatges. Per sort erem a la llista, perdoneu però a l'Índia ja m'espero qualsevol cosa.
Després de tretze hores de viatge el tren arriba a Agra. Hi ha dues estacions de tren, pots baixar a la que vulguis, sembla ser que el Taj Mahal es troba situat a igual distància de qualsevol de les dues.
Aquí els ricshaws són més cars, regatejant ens han cobrat 120 rúpies per portar-nos a l'hotel que es troba a quatre quilòmetres. Inicialment ens en demanaven entre 180 i 150.
Passaré a Agra el temps imprescindible per veure el Taj Mahal i marxar cap a Benarés. Deixo la motxilla, em dono una bona dutxa i marxo cap allà.
El ticket es compra a un quilòmetre del mausuleu. Des d'aquí un bus et porta fins a l'entrada.
El Taj Majal és un monument majestuós que et deixa fascinat des del primer moment que l'entreveus per la porta gran que separa el pati dels jardins.
TAJ MAHAL
Aquesta obra constitueix una de les "Set Meravelles del món". És difícil dir si el que més fascina del Taj Mahal és la bellesa del seu marbre blanc o la història d'amor que amaga.
Aquest "temple de l'amor" el va manar construir el príncep Shah Jahan.
Aquest príncep, hereu del Gran Imperi Mongol, de 20 anys d'edat, va conèixer a Mumtaz Mahal, de qui es va enamorar perdudament.
La Ciutat d'Agra va celebrar la coronació d'aquesta princesa persa-musulmana de 19 anys que es va transformar en la segona esposa i la preferida del seu emperador.
Junts van viure un gran amor ... però Mumtaz va morir després de donar a llum al seu 14è fill. Abans de morir però, li va demanar al seu marit que complís quatre promeses:
La primera, que construís la seva tomba. La segona, que es tornés a casar després de la seva mort. La tercera, que fos bo amb els seus fills. I per última, que visités la seva tomba cada any en l'aniversari de la seva mort.
És així com Shah Jahan va començar la construcció del Rauza (tomba).
Vint mil persones van treballar en l'obra durant 22 anys donant forma en marbre blanc a una arquitectura que fusiona la tradició hindú amb la persa-musulmana. Els materials van ser transportats des Makrana a 300 quilòmetres de distància mitjançant 1000 elefants. Les pedres precioses van ser portades des Bagdag, Xina, Afganistan, Tibèt, Egipte, Pèrsia, el Iemen, Rússia i Ceilàn per adornar l'interior i l'exterior d'aquesta tomba. El resultat va ser aquest,
No obstant això, aquest esforç monstruós va tenir un alt cost per Shah Jahan que vivia embogit pel seu homenatge d'amor, i es tancava dins la mesquita del santuari del Taj Mahal plorant i cridant la seva desesperació per la pèrdua de la seva estimada. La construcció del Taj Mahal el va portar a la ruïna econòmica i provocà la pèrdua del seu tro.
Un dels seus fills, Aurangzeb, va enderrocar a Shah Jahan i posterioment el va empresonar al Fort d'Agra. Allí va passar la resta de la seva vida, contemplant des de les reixes la meravellosa obra a la qual va dedicar la seva vida i el seu imperi i que és encara avui el monument més impactant de l'Índia. Aquest descomunal mausoleu, construït com a tribut a la memòria de l'estimada esposa de l'emperador, és en realitat el regal de Shah Jahan a tota la raça humana.
El Taj Mahal, una obra que és el reflex d'una bella història d'amor amb final trist.
Diuen que a part del Taj Mahal, a Agra no hi ha res per veure. Que millor pernoctar-hi una nit i fugir cap a qualsevol altre destí indi. I, certament, això és el que hem fet, tot i que a mi, juntament amb Delhi i Varanasi, Agra m'ha semblat un dels llocs més fotogènics. Si et carregues amb una bona càmera i amb molta paciència pots aconseguir unes fotos magnífiques de com viu i con s'estructura la societat india.Bruta, transitada i caòtica, Agra representa tot allò que detestem d'aquest país.
VARANASI
La ciutat santa de Benarès, Varanasi en hindú, acull diàriament, milers de pelegrins de tota l'Índia els quals la seva religió prescriu que, almenys un cop a la vida, han d'anar en pelegrinatge a la ciutat consagrada a Shiva.
Durant segles, la gent ha vingut aquí a pregar, meditar, banyar-se i, com és sabut, incinerar els seus morts.
A l' Índia, la mort es venera igual que la vida, i juntes van de la mà per donar un sentit lògic a la nostra existència. Segons d’hinduisme, quan una persona mor a Benarès o prop de la ciutat, el seu cos pot ser incinerat i llançat a les aigües del Ganges. Així, la seva ànima s'allibera de la roda de la vida i la interminable cadena de reencarnacions.
A la vora del riu diversos crematoris incineren els difunts. Els crematoris treballen 24 hores al dia i s'arriben a cremar fins a 200 cossos diaris. Els turistes que volen poden passejar entre les restes humanes cremant (no està ben vist que facis fotografíes del lloc de la cremació o al difunt, si ho fas, vigila que ningú s'adoni i t'evitaràs problemes).
El cos del difunt es renta amb l'aigua del Ganges, considerada un aigua que purifica i expia els pecats, se li omple la boca d'aigua i després el deixen assecar al terra. Quan està sec, ja lliure de pecats, es col·loca el cos a una pira de llenya i li calen foc.
Un cop incinerat es recullen les cendres i les baixen fins al riu per a submergir-les al Ganges.
Varanasi té un centenar de ghats (escales d'accés al riu, però considerades representacions còsmiques de l'enllaç amb el més enllà) alguns de privats i altres públics.
En aquests ghats la gent es banya al riu. Alguns són lloc de cremació.
El ghat de Dasaswamedh és el que més espectadors atrau. Aquest ghat, es transforma, cada dia de l'any a les 19,00 h, en una cerimònia ganga aarti amb ofrena, foc i dansa. Aquí podré veure la cerimònia des d'una barca dins el Ganges.
Tot i que a Varanasi la gent hi ve per veneració, crec que aquí s'hi amaguen coses terribles. He conegut l'Alícia, una jove andalusa, casada amb un hindú, que viu des de fa set anys a Varanasi. M'han explicat la realitat d'aquest país i en concret l'infern que viuen molts estrangers en aquesta ciutat. Estrangers que venen buscant l'il.luminació de Shiva i acaben totalment desequilibrats.
L'Alícia denuncía l'abús per part d'alguns caps espirituals que, segons manifesta, capten a turistes i estrangers establerts a Varanasi i els fan fer coses terribles.
M'ha explicat el cas d'una espanyola tancada des de fa mesos en una comunitat espiritual. Ningú sap el que li ha passat allà dins, només sabem que els familiars han vingut a buscar-la i l'han ingressat en un hospital privat de Varanasi mentre es recupera de fortes contusions que presenta per tot cos. La jove no pot gairebé parlar i trenca a plorar quan se li demana per la seva estada a Varanasi.
Les autoritats índies se'n renten les mans i els hospitals psiquiàtrics hindús es neguen a donar suport a les persones estrangeres afectades per aquestes sectes. Cal que aneu molt en compte amb aquest tipus de coses. Els membres de moltes d'aquestes sectes abusen del consum d'estupefaents i són molt perillosos.
Una altra secta coneguda a l'Índia són els Aghori. Es tracte d'una poderosa i malèvola secta. Sobretot se'n veuen a Benarés. Són coneguts pel fet que practiquen el necro-canibalisme, és a dir, que digereixen la carn de persones mortes. Els membres d'aquesta secta es mengen els cadàvers no incinerats que han estat llançats al riu Ganges. Porten una vida d'extrema meditació i espiritualitat i en general no solen portar cap tipus de vestimenta, només en alguns casos apareixen vestits amb el sudari d'algun difunt o empastifats amb les cendres d'una cremació. Solen portar un crani humà que utilitzen a manera de bol per beure. o carn cremada procedent d'alguna cremació. Creuen que el canibalisme els confereix poders sobrenaturals.
Avui a Varanasi i a tot el país es celebra la festa més important de l'any, el Diwali.
Els carrers estrets de Varanasi són plens de gent i les cues per entrar als temples són inacabables. Aquest fet marcarà, ara sí que podem dir amb certesa, el nostre "comiat sense retorn a l'Índia".
He anat a esmorzar amb el nostre amic Juan, un argentí que com nosaltres es troba a Varanasi fent la volta al món. M'acomiado d'ell i espero tornar-lo a veure a Sydney, on hi passaré el fi d'any.
A reveure!
