Començaré la ruta turca aterrant a Istanbul, on agafo un segon vol fins a Ankara. Des d'allà, en Xavi i jo recorrerem junts en cotxe, i al nostre aire, l'Anatòlia Central i Occidental, per acabar fent estada a Istanbul.
Anatòlia Central
ANKARA
Començo el meu viatge a Turquia per la capital d'Ankara situada a l'Anatòlia central.
Arribo a l'aeroport ja ben entrat el vespre. Hem llogat un coche per recórrer tot Turquia al nostre aire. Realment ha estat caòtic enllaçar el vol d'Istanbul a Ankara, gairebé perdo el vol però finalment me n'he sortit. Ja sóc a Ankara i amb el cotxe de lloguer em dirigeixo a buscar l'hostel sense més indicació que un petit mapa. L'aeroport es troba a 35 quilòmetres d'Ankara i la ciutat és de lo més desordenada. Carrers sense sentit i vehicles que circulen per on volen.
Amb una mica de sort i molta destresa arribem al Deep Hostel Ankara.
Arribo just per sortir a sopar un kebab i anar a dormir que estic rebentada.
Amb una mica de sort i molta destresa arribem al Deep Hostel Ankara.
Arribo just per sortir a sopar un kebab i anar a dormir que estic rebentada.
Malgrat ser la capital del país, a Ankara hi ha poques coses per veure. He vingut fins aquí per anar al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia situat en els contraforts del castell d'Ankara o Ankara Kalesi. Preu de l'entrada per persona 15 LT i 5 LT l'àudioguia. Jo sempre agafo una àudioguia, desconecto els cascos i connecto els auriculars de l'iphone així l'escolto millor i el puc compartir entre dos persones (formes d'estalvi).
Aquest museu realment extraordinari que mostra representacions de diferents cultures que van habitar la península d'Anatòlia des del paleolític: hitites, hurrites, lidis, perses, asiris, grecs, romans, bizantins, otomans...
Murs hitites en ortostat decorats amb escenes de la guerra.
Escriptura jeroglífica hitita
Ceràmiques de la cultura Hacilar
Finalitzo l'estada a Ankara visitant la mesquita de Kocatepe. Una de les més grans del món i amb capacitat per a 15.000 fidels.
L'interior està dominat per la decoració clàssica otomana: Relleus de marbre, taulells decorats amb motius geomètrics i vidre especial per a les finestres.
LA CAPADOCCIA
Uns 350 quilòmetres separen Ankara de Göreme. Fem aquest trajecte en Xavi i jo en cotxe.
Arribem a Göreme al migdia i ens posem a buscar hotel. Regatejant una mica en trobem un per 27€ la nit, és més del que tenim pensat gastar-nos però és genial perquè està emplaçat dins una cova i disposa de bany propi. A més a més tenim wi-fi i tè i cafè gratuït.
A la Capadoccia hi fem el primer running del viatge, 12 quilòmetres que ens permeten conèixer una de les zones més interessants: la Red Valley o Vall Rosa.
Durant la ruta et vas trobant petites esglésies tallades en les parets de roca entre els segles 9 i 11 pels cristians bizantins, cadascun amb el seu propi estil únic i magnífics frescos pintats en els sostres i parets.
Les millors pintures es troben al museu a l'aire lliure de Göreme Patrimoni Mundial de l'UNESCO. S'ha de pagar una entrada. No us podem indicar-ne el preu perquè no era la nostra intenció entrar-hi, el que sí us podem dir és que si el visiteu, haureu de pagar una segona taxa per veure l'interior d'alguna església d'interès.
En aquesta vall l'orientació és perd amb facilitat i corrent en més d'una ocasió nosaltres hem acabat desorientant-nos, i hem acabat ficats de ple enmig d'una massa vegetal dins aquestes escarpades vessants. El resultat ha estat acabar amb les cames ben esgarrinxades, però ho hem passat genial, val molt la pena.
Abans de fer qualsevol sortida per aquestes valls cal anar ben previst d'aigua, les distàncies són relativament llargues i la zona és molt àrida i amb poques zones ombrejades.
A quarts de sis tothom puja el turó de Göreme per veure la posta de sol. Aquí en Xavi i jo ens separem per veure al nostre aire el magnífic escenari marcat pel perfil de les xemeneies.
Avui he portat l'estelada, escolleixo aquest lloc màgic per fer la primera foto turca amb l'estelada i no passaré desapercebuda, algún curiós també ha fet foto a la bandera.
Queda pel record de cadascú.
FOTO DEL DIA
#esteladacapadoccia de @dosrodamons_cat
Anatòlia Occidental
ANTALYA
Antalya és una gran ciutat costanera. No té massa coses per veure tot i que cal destacar-ne la muralla romana, l'arc i el rellotge d'Adriano.
La millor cosa que ens ha passat a Antalya ha estat trobar un hotel davant el mar per 14€ la nit. La veritat és, que amb aquests preus que estem aconseguint, anem més que sobrats de pressupost.
Als afores hi ha més coses a visitar com les cascades de Düme, Olympos, Quimera, Arikanda, Finike, Myra, Kekova i el castell medieval o Patara.
Avui iniciem el dia seguint muntanyes amunt per visitar Quimera, també anomenada Yanartas. Aquí s'hi troben les flames eternes de Quimera, que foren la inspiració del Mite de Quimera. Es un cim d'on hi surt foc de l'interior de la terra degut a la concentració de metà que hi ha a l'interior de l'escorça.
El foc fa molt temps que es divisa. El antics ho relacionaven amb el Déus i la mitologia, on l'heroi lici Bellerofonte, pujat sobre Pegaso, el seu cavall alat, va assassinar el monstre Quimera.
El lloc ens ha agradat però us recomanem deixar aquesta visita per a última hora de la tarda o pel capvespre ja que el foc es veu millor i visitant la zona de dia es perd cert misticisme, per no dir que hi fa moltíssima calor.
Els focs de Quimera surten a 525 graus, així que ja us podeu imaginar com arribem de xops després de pujar els dos quilòmetres de pronunciada pujada. En aquests moments en l'única cosa en que podem pensar, és en fer-nos un bany refrescant.
Ens dirigim corrents cap a la costa per fer el primer bany en terres turques.
L'aigua de la platja de Çirali és sorprenentment més calenta que a la nostra costa, però quin gran plaer tan gran remullar-nos després de tanta calor.
Després del bany la següent visita serà a Olimpos a 15 quilòmetres de Kemer.
Olympos es troba situada al parc nacional de Bey Daglari i és una de les zones més esplèndides de la costa turca.
TERMESSOS
Hem acabat a Termessos gairebé per casualitat. Avui fem ruta nord, direcció Pamukkale volem visitar les ruïnes de Sagalassos, però a 34 quilòmetres d'Antalya ens trobem amb l'encreuament de Termessos.
No ho hem dubtat i hem desviat el camí per veure aquesta antiga ciutat relativament ben conservada i de la qual en teníem algun coneixement.
Les ruïnes es troben situades sobre les muntanyes de Tauros a 1050m d'alçada.
La carretera es estreta i puja com un port de muntanya, a pocs quilòmetres ens trobem una parella d'alemanys amb el seu fill fent autostop. No ens podem creure que volguéssin pujar els 9 quilòmetres caminant, suposem que hauran arribat fins aquí en taxi i que aquest els haurà deixat a l'entrada. Així que els carreguem fins a dalt.
Preu de l'entrada 5 LT per persona. No disposa d'àudioguia i les explicacions de les restes són escasses i en anglès.
Segons el que hem pogut saber, Termessos estava habitat pels Pisidis, poble guerrer que habitava en turons i muntanyes alçades, zones amagades per no ser fàcilment atacats. Actualment les restes que es poden veure són contruccions d'origen Romà ja que va ser un poble protectorat dels romans.
Sembla ser que aquest lloc va patir un terratrèmol el qual va destruir la major part dels palaus.
Quan inicíes el camí de pujada i comeces a comprovar lo meravellós del lloc, emplaçat enmig de muntanyes hi ha tota una ciutat. Espectacular el teatre amb unes vistes a la vall d'incomparable bellesa.
Val a dir que les ruïnes estan molt deixades, tot fa pensar que en pocs anys quedaran totalment cobertes per la vegetació.
avinguda amb col.lumnes.
Malgrat tot, la visita està més que justificada.
SAGALASSOS
Les ruïnes de la ciutat, anomenades Aglasoun, estan formades per les muralles, un teatre ben conservat, algunes escultures de pedra, sepulcres a la muntanya, les restes d'algun edifici, columnes etc...
Un grup d'arqueòlegs belgues s'ha fet càrrec de la seva restauració i el resultat és meravellós.
La restauració garantitza a aquestes ruïnes un futur tan bó com les d'Éfeso.
El preu de l'entrada és de 5 LT per persona.
PAMUKKALE
Pamukkale o castell de cotó traduït del turc és un encantador emplaçament natural dins la província de Denizli. Considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Avui a la província hi plou, però per demà la previsió del temps indica que podrem visitar les fonts termals sense pluja.
Hem arribat ja de nit i ens posem ràpidament a buscar hotel per passar la nit.
Booking.com ens n'indica algun d'interessant, però al demanar al propi hotel, es dispara el preu, ens demanen 40€ la nit. Deuen creure que arribant a última hora i ploguent estarem tan desesperats que ens refugiarem sota qualsevol preu. Els que ens coneixeu, sabeu que evidentment aconseguirem dormir com a mínim per la meitat. Finalment, regatejant com de costum, aconseguim un magnífic hotel amb vistes a les muntanyes de travertit per 20€ la nit i amb l'esmorzar inclòs. Com podeu veure molt millor preu que qualsevol oferta d'última hora a Booking.com.
Tot un èxit. Com agraïment personal els farem un petit regal pel mur del Hall. L'estelada!
El matí s'ha llevat assolellat. La temperatura a aquesta hora del matí encara és freda, però a mida que passen les hores comença a fer calor.
Pamukkale al natural és meravellós amb el color blanc brillant de les seves parets i les seves aigües blaves.
Fem un primer bany ràpid i pugem a veure l'antiga ciutat, avui en ruïnes, de Hieràpolis.
Després d'una rigurosa visita a les ruïnes de Hierapolis de tornada a les fonts d'aigua ens fiquem en una séquia d'on baixa l'aigua calenta que recull el massís blanc.
La veritat que ha estat impressionant perquè estem sols, calentets i amb unes vistes excepcionals. Solament a estones pertorbats per altres estrangers que van passant veien lo bé que ens ho muntem, ens hem ficat dins un jacuzzi natural d'aigua calenta i alhora ens hem fet un peeling facial amb el bicarbonat de calç que es troba dipositat dins aquestes piscines naturals. Els japonesos són els més sorpresos, s'apropen, ens saluden rient i ens fan fotografies per immortalitzar el moment.
A aquests asiàtics tot els fa gràcia!
FOTO DEL DIA
#esteladapamukkale de @dosrodamons_cat
AFRODÍSIAS
Es un dels jaciments més bonics de Turquia i potser un dels que més ens ha agradat, possiblement perquè no és tan massificat com Éfeso.
Aquesta antiga ciutat grega es troba a mig camí entre Pamukkale i Selçuk. Ens desviem 40 quilòmetres del nostre destí i conduïm terra endins per visitar aquesta antiga ciutat.
En arribar, si aneu en cotxe particular, us trobareu que l'heu de deixar a un quilòmetre de l'entrada. Cap vehicle pot accedir fins la porta del recinte. Com us podreu imaginar, l'aparcament no és gratuït. Un turc et demana 7 LT si vols estacionar. Nosaltres hem preferit aparcar al voral d'un carrer més amunt de forma gratuïta, ens sembla un abús pagar aquest import per estacionar. Mireu sempre les immediacions del recinte que volgueu visitar ja que hi ha lloc suficient per estacionar el vehicle de forma segura i gratuïta.
A Afrodisias no hi ha tant turisme massificat com a Éfeso. El preu també canvia, mentre que una entrada a Éfeso costa 25 LT, a Afrodísias t'en val 15.
Trobar-te sol en un entorn com aquest on t'envolta tanta força històrica fa que et sentis realment especial.
El que més ens ha agradat ha estat l'impressionant estadi de 270 m. És una de les estructures millor conservades del Mediterrani.
Just en aquest punt hem conegut una parella d'Eslovènia molt agradable i amb qui hem compartit una bona estona d'anègdotes i vivències viatgeres.
També és destacable el Sebastion, ja en ruïnes a causa dels terratrèmols i del qual en podem veure gran part exposada en una majestuosa sala dins el museu d'Afrodisias.
Tetrapylon (porta d'enllaç o monumental)
SELÇUK
La millor manera de visitar l'antiga ciutat d'Éfeso és fent nit al petit poble de Selçuk situat a dos quilòmetres de les famoses ruïnes.
Arribem a Selçuk a la tarda. Mirem dos o tres hotels i ens quedem amb aquest darrer, estem cansats i no volem buscar massa. Avui farem un mal negoci, l'hostel és car pel pressupost que tenim, de tota manera, ara el que volem és descansar i aquí hi tenim bones vistes.
Coincidirem amb una turista canadenca amb la qual vam estar junts a l'hostel de Göreme, pot semblar tota una coincidència, però quan viatges d'aquesta manera, aquestes coincidències acostumen a passar més del que un es pensa.
Selçuk és un petit i bonic poble de costa. A dos quilòmetres s'hi troben les ruïnes d'Éfeso i això fa que cada any rebi milers de visitants. Tot i això, com la majoria d'indrets de Turquia, no ha perdut l'encant del petit poble turc i la gent és d'allò més amable. Algunes restes de l'antiga ciutat d'Éfeso són al museu de Selçuk, nosaltres no l'hem pogut visitar perquè l'edifici està en reformes. No sabem el temps que tardaran en acabar les obres, però sembla ser, que el seu contingut no ha estat traslladat a cap altre lloc i per tant, de moment no es pot consultar.
ÉFESO
Eféso és una de les ciutats antigues més espectaculars en les que hem estat.
Es tenen notícies d'Efeso des dels micènics al voltant del 2500 a. C. Però no serà fins ben entrada la primera gran migració helènica al 1050 a. C quan la ciutat esdevindrà un centre polític, comercial i religiós.
Aquesta ciutat va passar per moltes mans; grecs, perses, macedònis (amb l'arribada d'Alexandre el Magne), romans i otomans.
La visita és llarga, també depenent del que t'agradi la història, però val la pena dedicar-hi una bona estona, aquesta ciutat està tan ben conservada que et pots imaginar clarament com vivíen.
Es pot dir que tan sols s'ha descobert un 20% d'aquesta ciutat on hi van habitar 200.000 persones.
També és peculiar saber que el seu emplaçament ha anat canviant cap a l'interior ja que en el seu origen, era una ciutat costanera que poc a poc va perdre el lideratge marítim. És curiós veure una de les avingudes, on antigament hi desembocava el port, com ara és una gran esplanada i que el mar es troba actualment a 9 quilòmetres d'aquest punt.
Per a nosaltres el que ha estat més impressionat és la biblioteca d'Efeso, típica imatge que surt en totes les guies de turisme, i que realment et deixa bocabadat.
La seva reconstrucció és meravellosa, i no menys espectacular és el teatre amb capacitat per a 25.000 persones.
Aquí pots visitar l'interior de les cases on vivien el ciutadans romans pagant una entrada a part que nosaltres no hem fet.
Recomanem fer la visita a la tarda, potser en aquesta hora no seran tan concorregudes les ruïnes. Penseu que tant de turisme arriba a deslluïr l'idíl.lica imatge d'Éfeso.
PÈRGAM (BERGAMO)
Bergama és una ciutat i districte de la província d'İzmir.
És d'aquelles ciutats on pensaríes quedar-t'hi un dia per visitar l'acròpolis i on t'hi acabaríes quedant una setmana, per l'encant especial del poble i per l'amabilitat de la seva gent.
Aquest indret té nombroses ruïnes, especialment les muralles, un temple dedicat a Asclepi als afores de la ciutat, el palau reial, el pritaneum, el teatre, el gimnàs, un estadi i un amfiteatre.
L'Acròpolis de Pèrgamo (Pèrgam) és troba a dalt d'un turó empinat del centre de la ciutat moderna. Nosaltres des de la Guesthouse en teníem una vista fantàstica.
A l'acròpolis hi pots arribar per carretera o en un telefèric. Cal que tingueu en compte que a diferència d'altres ruïnes, creiem que aquí el pàrquing és gratuït.
Des de dalt la panoràmica és increíble i a part de la ciutat moderna s'hi poden veure les restes dels antics aqüeductes a les valls.
L'edifici més important aquí és la Traianeum, o Temple de Trajà, un gran temple de marbre que ha estat parcialment reconstruït.
Just al final del turó de la cimera sobre la seva pròpia terrassa s'hi troba l'Altar de Zeus, un dels edificis més majestuosos de l'època, va ser una gran edificació, la qual se la comparava amb una de les meravelles del món i que ara és a Berlín.
TERMAL (YALOVA)
L'últim punt del nostre recorregut per Turquia abans no retornem el cotxe és Termal.
La ciutat és famosa per les seves aigües termals, i rep el seu nom de la paraula llatina termes.
La veritat és que estem fent alguns excessos amb l'allotjament, però qué carai, ens quedarem una nit al fantàstic Thermo Vital Otel, ens relaxarem al seu hammam i ja demà agafarem el ferry que ens portarà de nou a Istanbul on hi passarem l'última setmana de la nostra etapa turca.
ISTANBUL
Sortim de Termal relaxats per encarar finalment l'últim recorregut fins a Istanbul.
L'idea és fer aquest recorregut per carretera però a l'hotel ens recomanen fer-lo en ferri.
La veritat és que si heu d'anar des d'aquest punt fins a Istanbul, aquesta opció resulta més econòmica i molt més curta.
Agafem el ferri a Yalova i en 20 minuts arribem a la part asiàtica d'Istanbul.
Fins aquest moment tot fa pensar que hem triomfat. El preu del ferri ens costa 3 lliures per persona més 67 pel vehicle, en total poc més de 30€ i, amb el temps que ens hem estalviat podrem aprofitar el dia a Istanbul.
La cosa es complica en baixar de l'embarcació, per obra de màgia, es crea una convinació matemàtica fatal que fa que perdem els nervis per complet. És a dir, si a cap indicació per anar a Istanbul, li sumes el frenètic caos de circulació de la ciutat, el resultat és acabar amb un atac de nèrvis. Això és el que ens ha passat.
Per fi, després de donar mil voltes i d'escoltar desenes d'explicacions en turc que, per descomptat no enteníem, aconseguim arribar a l'hotel situat al costat de la plaça Taksim.
Veient la dificultat extrema per circular a Istanbul, no volem acabar desquiciats i decidim tornar el cotxe un dia abans, el que no sabem és que per fer-ho, ara sí, acabarem realment desquiciats com dos bojos de psiquiàtric.
Realment no sabràs el que és una retenció fins que vinguis a Istanbul. Hem estat 5 hores per fer 50 km. Com a nota curiosa dir que pensem que a Istanbul hi ha autopista de pagament però nosaltres no hem sabut com va el tema pel que fa al pagament i no hem pagat ni un duro; direm que es tracte del nostre particular "No vull pagar" a l'estil turc!
I bé, mai sabrem d'on vàren sortir tants cotxes en tan poc de temps, tothom tocant el clàxon alhora, un veritable infern, però a la fi arribem a l'aeroport. Cansats i ben emprenyats.
Sabem de sobra que hem d'omplir el dipòsit del vehicle abans d'entragar-lo. Nosaltres, pensant a l'estil europeu, creiem que trobarem una benzinera abans d'arribar a l'aeroport, que pagarem a preu d'or la benzina i per que fi entregarem el cotxe. Doncs no! Però com podem pensar això estant a Turquia? si aquí tot allò previsible resulta imprevisible; i amb la bona sort que tenim, no trobem cap gasolinera pel camí i ens trobem davant l'aeroport amb el dipòsit mig buit. Amb cara d'amargats fem mitja volta i anem a buscar desesperadament una gasolinera. Estem fins els pebrots del cotxe, del tràfic i dels turcs i per rematar-ho, ens hem allunyat tant de l'aeroport per trobar una gasolinera, que tornem a estar perduts. No pot ser pitjor!
Hora i mitja després arribem de nou a l'aeroport i amb el dipòsit ple.
Resultat final. Vehicle retornat, atac de migranya conjunt, el dia sencer perdut i les ulleres de sol oblidades dins el cotxe. El dia d'avui, com podeu veure, ha estat un èxit total!
Deixant a banda aquest contratemps, Istambul, la que podria ser perfectament la capital de Turquia, és la més occidentalitzada de totes les ciutats d'Àsia Menor i amb el seu trànsit frenètic acaba per enamorar-te.
Istanbul és una ciutat que es mou entre l'exotisme islàmic i l'ambient més modern amb locals que et translladen a qualsevol ciutat moderna. Però el que fa que estimis una ciutat és la gent que et trobes i les amistats que hi fas. Els turcs en han semblat encantadors, atents, bromistes i amigables, tot i que no oblidis que aquí la dona occidental pot atraure totes les mirades, cosa que pot arribar a incomodar.
Nosaltres en una de les nostres visites a la comissaria per intercanviar escuts pel nostre amic Pere Mills, vàrem conèixer en Sedat. Un agent de policía de 25 anys que ens ha ajudat en tot i amb el qual hem fet una gran amistat.
AYASOFÍA
La mesquita de Santa Sofía, Ayasofía en turc, és l'obra més gran de l'època bizantina i és tot un referent per a la ciutat d'Istanbul.
Tan bon punt hi entres et quedes meravellat amb la seva bellesa.
Ayasofía és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul.
Mosaic del timpà de l'entrada sud-oest, la verge i el nen, al seu costat dret hi ha l'emperador Justinià, i a la seva esquerra Constantí, vestit de cerimònia, presentant a Maria un model de la ciutat.
Gerra de marbre de l'època helenística provinent de Pèrgam
Penseu que milers de persones visiten cada dia aquesta mesquita, així que és millor deixar la visita per a última hora de la tarda, d'aquesta manera evitareu les aglomeracions i la gaudireu millor. Tingueu en compte que anuncien el tancament per a les 19h però a les 18:30h ja tanquen els llums i que a les 18h finalitza l'horari per a retornar l'àudioguia.
CISTERNA DE YEREBATAN
Es tracta d'una cisterna o dipòsit d'aigua construïda sota la ciutat durant l'època bizantina per tal d'abastir aigua al Gran Palau de Constantinoble entre d'altres edificis del Capitolli.
D'entre les col.lumnes que la formen, en destaquen dues d'especials.
PALAU DE TOPKAPI
MUSEU ARQUEOLÒGIC D'ISTANBUL
El museu arqueològic d'Istanbul posseeix una de les col · leccions més importants del món, provinent de tots els racons de l'imperi otomà i regnes adjacents.
Les sales més famoses són la VIII i la IX on es troben els sarcòfags de les tombes dels reis de Sidan, descoberts l'any 1887 i considerats com el major descobriment del segle IX, principal motiu pel qual es va construir el museu.
EL GRAN BAZAR
Conegut arreu com un dels basars més interessants del món, aquí hi pots trobar articles de tot tipus. Surt més car que comprar en qualsevol altre basar d'Istanbul però és una visita obligada.
La seva contrucció i els seus frescos pintats són un exponent de l'art bizantí.
BAZAR EGIPSI
Més petit que l'anterior, s'ubica en un encreuat de carrers passat el pont de Gàlata.
PONT DE GÀLATA
Aquest pont és un punt uneix dues zones d'Istanbul i és punt de trobada dels pescadors.
Si aguanteu les cues que es formen davant les barques, no podeu marxar d'Istanbul sense provar els entrepans de peix fregit que es serveixen aquí.
ILLES PRÍNCEP O ADALAR
Una especial visita per a aquell que estigui més de tres dies a Istanbul són les Illes Príncep. Aquestes nou illes de les quals les de Büyükada, Heybeliada i Burgazada en són les més grans, són un refugi estiuenc de la gent més adinerada d'Istanbul.
Per anar-hi s'agafa el ferri a l'estació de Kabatas i es fa un recorregut que pot durar aproximadament hora i mitja.
Nosaltres hi vàrem anar en companyia del nostre amic Sedat.
Recorre la pacífica illa en bici i acabar la jornada amb un gelat d'estil turc és una opció més que recomanable.
Arribareu rebentats!!! Quin ritme... Petonàs preciosa!!
ResponEliminamuuuuuuaks
Virginia
Hola Virgínia!!! Doncs mira ens queden uns mesos per davant encara!. Petooooons preciosa
Elimina