Aquesta vegada viatjava a l'Àsia amb el propòsit de desconnectar i poder fer un retir espiritual. La religió i l'espiritualitat és un tema que m'apassiona des de sempre. En aquest continent hi conviuen entre d'altres religions, dues de les meves preferides, l'hinduisme i el budisme. No és la primera vegada que visito el sud-est asiàtic i ja he conviscut de ple amb aquestes religions amb anterioritat, cosa que fa que en tingui cert coneixement. Si heu obert aquesta entrada del bloc és perquè alguna cosa d'ella us ha atret, així que sense pretendre donar-vos una lliçó de religió, intentaré fer-vos només una pinzellada. Com us podreu imaginar, igual que amb el cristianisme, es necessiten anys d'ensenyança per conèixer i transmetre qualsevol de les dues, però penso que pot ser interessant que us faci una breu explicació de cadascuna. L'una, l’hinduisme, és la tradició espiritual i metafísica més antiga de la Terra.
L'hinduisme no depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre sagrat, ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d’una única forma d’entendre la realitat.
En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el reconeixement profund de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. La tradició hindú es basa en valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar els altres, en l’entrega, la devoció i la noblesa.
En l'altre, el budisme, podriem dir que no hi ha cap menció de Déu en l’espiritualitat budista, simplement milions de persones de totes les èpoques han seguit els consells religiosos de Buda i han compartit el seu silenci sobre Déu.
El budisme es basa fonamentalment en les Quatre nobles veritats:
1. La vida és sofriment ("dukha").
2. La causa del dolor és el desig ("tanha")
3. Si superem el desig egoista, eliminarem el sofriment.
4. El Noble camí òctuple. Aquesta última veritat és per mi la més complexa i ens indica el camí per superar el desig, eliminar el sofriment i finalment aconseguir el nirvana.
El budisme diu que com més ens apeguem a les coses, més problemes ens poden sorgir, és un concepte similar al que podem trobar també en l'hinduisme. La ignorància, l'odi, l'anhel, la inclinació també són causes de dolor.
Els tres verins serien:2. La causa del dolor és el desig ("tanha")
3. Si superem el desig egoista, eliminarem el sofriment.
4. El Noble camí òctuple. Aquesta última veritat és per mi la més complexa i ens indica el camí per superar el desig, eliminar el sofriment i finalment aconseguir el nirvana.
El budisme diu que com més ens apeguem a les coses, més problemes ens poden sorgir, és un concepte similar al que podem trobar també en l'hinduisme. La ignorància, l'odi, l'anhel, la inclinació també són causes de dolor.
1- La inclinació, l'addicció, la cobdícia (el gall).
2- L'odi, l'ira i el ressentiment (la serp).
3- L'estupidesa, l'il·lusió, la ceguesa (el porc).
Buda ens ofereix unes directrius per desenvolupar una conducta adequada, són els anomenats els Cinc Preceptes que conformen els pilars de l'ètica budista:
Per mi, potser la diferència més sorprenent que hi ha entre una i altra sigui la concepció de l’univers — El budisme difereix de l’hinduisme quant a la concepció de l’univers. Segons em va explicar el meu mestre budista, les creacions periòdiques dels sistemes còsmics són regides per una llei eterna, i el procés mai va tenir començament i és per això que mai tindrà fi. És el que s'anomena el cicle de les reencarnacions.
1. No mataràs ni infringiràs dolor a cap ésser viu.
2. No robaràs.
3. No mentiràs.
4. No tindràs conductes sexuals inadequades.
5. No beuràs begudes alcohòliques.
2. No robaràs.
3. No mentiràs.
4. No tindràs conductes sexuals inadequades.
5. No beuràs begudes alcohòliques.
Pels budistes, les perturbacions mentals ( ira, cobdícia, addicció, gelosia, ressentiment...) són les causes que generen el mal karma. Amb aquests preceptes aconseguiràs eliminar el karma negatiu i alliberar-te del sofriment.
Per mi, potser la diferència més sorprenent que hi ha entre una i altra sigui la concepció de l’univers — El budisme difereix de l’hinduisme quant a la concepció de l’univers. Segons em va explicar el meu mestre budista, les creacions periòdiques dels sistemes còsmics són regides per una llei eterna, i el procés mai va tenir començament i és per això que mai tindrà fi. És el que s'anomena el cicle de les reencarnacions.
Sens dubte la meva estada al temple va remoure moltes coses i a dia d'avui puc afirmar que ha estat una de les millors experiències que es podrien viure a la vida, passar uns dies en un dels temples budistes d'Asia és una experiència que et transforma per dins.
Per si n'esteu interessats, us diré que en alguns temples no et permeten conviure-hi, i que en d'altres, la teva estada ha de ser acceptada pel cap de la comunitat religiosa, o com en el meu cas, portant una recomanació o referència d'un mestre budista. També hi ha monestirs budistes que permeten l'accés a tothom, encara que jo no opinaré d'aquests últims. En qualsevol cas, tots aquests monestirs o temples disposen d’allotjament (shukubo) i et permeten participar en les activitats cultuals dels monjos i conversar amb ells a les hores que permet la disciplina monàstica. Generalment les cel·les són austeres. Es dorm al terra. Els àpats, exclusivament vegetarians, són sempre en solitari i a vegades es limita a un parell de vols d'arròs al dia.
Si ets practicant del budisme i tens sort, se t'assignarà un mestre que et guiarà i que et transmetrà les seves ensenyances. El dia dins el temple transcórre lentament. Abans que es faci de dia, de matinada, participes en un cerimonial litúrgic de matines semblant al d’altres tradicions religioses però amb un ritual que inclou encendre un petit foc que cremarà fustes aromàtiques i que no s’apagarà fins que acabi la salmòdia i les lectures espirituals.
El que es parla dins el temple queda entre el mestre i tu, i quan es medita o es mira en silenci el fum de l'encens, és provable que la ment quedi pacificada, el cor purificat, i la introspecció sigui més fàcil.
I ho deixaré en aquest punt, perquè aquest viatge, com tots els grans viatges, al final ens ha de tornar a l’únic punt de partida, que som nosaltres mateixos.
