COM CREUAR LA FRONTERA DE L'ÍNDIA A NEPAL
La vida continua i he de seguir viatjant i escrivint aquest bloc. No és fàcil escriure quan estàs esgotada física i psicològicament. Arribem al Nepal esgotats de l'Índia però hem de treure forces d'on sigui per seguir endavant.
Per sortir de l'Índia des de Varanasi hi ha dues opcions. Agafar un vol directe a Katmandú o creuar la frontera per terra sempre i quan disposis d'una fotografia de carnet i puguis pagar el visat amb dòlars nord-americans. No cal dir que aquesta darrera és la més complicada.
Nosaltres, que sembla que ja ens estem acostumant als reptes difícils, optem per la segona.
Agafar un vol Varanasi-Katmandú et pot costar uns 50 dòlars depenent si el compres amb suficient anterioritat. Nosaltres ho hem mirant i a una setmana vista ens sortia per 100 dòlars.
Arribar al Nepal creuant per terra el pas fronterer de Sunauli et pot costar com a màxim uns 600 INR (uns 5 dòlars).
Us dic que si decidiu creuar la frontera per terra, haureu d'agafar un tren de Varansari a Gorakhpur (450 INR/pers) i des d'allà, agafar un bus fins al pas fronterer (80 INR/pers).
Heu de calcular molt bé els horaris. És una formula arriscada perquè has d'agafar diferents mitjans de transport i arribar a la frontera abans de les 18h. Qui conegui l'Índia ja sap com funcionen els horaris en aquest país.
El tren surt de Varanasi a les 5:40 del matí i arriba a Gorakpur al migdia (són unes 7 hores de viatge). El bus de connexió fins la frontera tarda 3 hores més.
Nosaltres hem preferit agafar un taxi entre quatre persones. Ens ha costat 300 INR per persona però ens hem assegurat arribar a temps. Imagineu després de tot el que hem passat per arribar fins aquí que ens trobéssim la frontera tancada. No volem córrer cap risc.
Pel que fa al visat, el pots expedir a l'arribar a l'aeroport internacional de Katmandú i en tots els passos fronterers terrestres oberts als estrangers.
El visat costa 25$/pers (dòlars) per a una estada de 15 dies i, 40$/pers per a estades d'un mes.
Si entreu per terra, tingueu en compte que no es pot pagar amb cap altra moneda i que no hi ha oficines de canvi, per la qual cosa haureu de portar aquesta quantitat en dòlars americans.
Un cop creuada la frontera i havent tramitat els visats ens dirigirem a Lumbini.
Mai hauria imaginat que sentiria tanta felicitat en sortir de l'Índia. Aquí ens separarem de nou.
LUMBINI
Em fa especial il.lusió haver arribat a Lumbini. Lumbini
es troba a la part sud-oest del Nepal. Aquest petit poble, considerat
Patrimoni Mundial per la UNESCO, és mundialment conegut per ser el lloc
on va néixer Buda, l'Il.luminat. imagineu-vos el que representa per mi estar aquí.
Siddhartha Gautama, Buda, va néixer l'any 623 aC en els famosos jardins de Lumbini, que aviat es van convertir en un lloc de pelegrinatge. El lloc està sent desenvolupat com un centre de pelegrinatge budista amb restes arqueològiques relacionades amb el naixement de Buda.
El lloc de naixement de Buda, és un dels quatre llocs sagrats del budisme.
Es diu que el mateix Buda va identificar quatre llocs de pelegrinació: el lloc del seu naixement, l'il·luminació, el primer discurs, i la mort. Tots aquests fets van ocórrer sota els arbres.
Una bonica passejada et porta fins la Flama Eterna per la Pau i a la Pagoda per la Pau Mundial al fons. Per primera vegada després de gairebé un mes, aquí em sento realment relaxada i en pau.
POKHARA
Deixo l'espiritualitat de Lumbini per dirigir-me a Pokhara.
Pokhara és una ciutat envoltada de les muntanyes més espectaculars del món, fet que la converteix en punt de partida dels trekkings més famosos del Nepal.
També és la ciutat perfecte per descansar després d'una llarga ruta de senderisme. Els seus carrers són poc transitats i el seu preciós llac Phewa Tal la transforma en una ciutat ideal per a relaxar-se fent llargues passejades a peu o en barca, fer uns runnings, llogar una bici o com no, l'activitat estrella, llençar-te en parapent gaudint de les vistes de l'Annapurna nevat.
En funció dels dies dels que disposis, de l'època de l'any i del teu estat físic, des de Pokhara pots iniciar diferents trekkings. El del santuari de l'Annapurna (o l'ABC: camp base de l'Annapurna), el gran circuït de l'Annapurna (20 dies) o la ruta de 4 dies a Poon Hill, d'es d'on tindràs unes vistes espectaculars dels cims de Dhaulagiri (8.167 m) i l'Annapurna (8.091 m).
Em torno a reunir amb en Xavi per demanar els permisos que necessitem per pujar la muntanya. Vaig molt poc equipada, però tot i això, amb en Xavi ens hem proposat fer alguna d'aquestes rutes i, ens trobem per iniciar els tràmits per pujar al Camp Base de l'Annapurna, l'ABC (més tard comprovaré que amb l'escassa roba d'abric que porto per fer la volta al món, aquesta ruta no serà possible).
Abans d'iniciar el trekking necessites un permís per entrar al parc natural dels Annapurnes. Si viatges sense guia com proposo fer-ho jo també cal pagar-lo. A aquest permís se l'anomena TIMS Trekking permís, també hauràs d'expedir un permís de l'ACAP. Tot plegat et sortirà per 4000 NPR per persona, uns 30€.
Durant el trekking trobes punts de control policial on et segellen aquest permís. Val a dir que aquests punts de control es poden passar fàcilment sense cap tipus de control, sobretot si vols fer un circuït curt, (tot i que jo us desaconsello pujar al Camp Base sense expedir el permís).
Pel que fa al dormir, crec que no cal patir per trobar allotjament durant el trekking. Hi ha "lodges" suficients. En general són senzills, amb petites habitacions de dos llits amb un llençol i una manta, (recorda demanar la manta a l'arribada, sobretot si arribes després d'un grup, així t'asseguraràs el tret), el wàter i les dutxes generalment són comunitaries, (sovint d’aigua freda encara que et digui el contrari) i un petit restaurant amb una carta genèrica per a tots els establiments.
El preu de les habitacions oscil.len entre els 200-400 NRP (no us explicaré el meu truc, però a nosaltres ens sortia l'habitació free amb el beneplàcit del nepalès). El menjar és força més car i, s'encareix més a mida que vas agafant alçada. Procura portar rúpies suficients, ( a la zona del camp base els preus de la carta poden duplicar-se, així que vigila perquè no trobaràs canvi de moneda durant la ruta). Les cerveses, santa beguda després de cinc hores caminant, et sortiràn per 400 NRP. En alguns llocs com Ghorepani o Ghandruk hi trobaràs internet, però també cal pagar la connexió (100 NPR).
Algunes Guest House disposen de llar de foc. S'agraiexen aquests moments de recolliment al costat del foc després d'un dia fred de trekking.
Intercanvi d'experiències, converses i riures vora el foc amb l'amic Jus després de la caminada a Ghorepani (2.750m).
En Jus, la Núria i en Sergi, en Pau han estat alguns dels companys durant el trekking.
De les tres rutes conegudes als Annapurnes decideixo pujar al Camp Base de l'Annapurna. Aquesta ruta comprèn uns 5 dies d'ascenció fins els 4.130 metres d'alçada (podrà variar una mica en funció de l'estat físic de cadascú).
El punt de sortida per iniciar aquest trekking és el poble de Nayapul o Phedi. Un bus urbà et porta des de Pokhara fins a Nayapul per 120 NRP/persona. Si preferides agafar un taxi et pot sortir per uns 500 NRP/persona.
La ruta habitual per fer aquest trekking és de 9 - 10 dies i seria la següent:
Sortida de Pedhi. (també es podria sortir de Nayapul en direcció Ghangruk)
Dia 01: Caminada a Landruk (1,565 m), 5 hores a peu
Dia 02: Caminada a Chhomrong (2,210 m / 7,249 ft), 5 hores a peu
Dia 03: Caminada a Dovan (2,600 m / 8,528 ft), 6 hores a peu
Dia 04: Caminada a Machhapuchre campament base (3,700 M/12, 139ft), 4 hores a peu
Dia 05: Caminada a Annapurna Base Camp (4,130 M13, 550ft), 3 hores a peu
Dia 06: Caminada a Bamboo (2,300 m / 7,544 ft), 5 hores a peu
Dia 07: Caminada a Landrung (1,620 m), 5 hores a peu
Dia 08: Caminada a Pedhi i retorn a Pokhara.
(les hores de trekking diàries són orientatives)
La ruta que fem nosaltres comprèn dos dies adicionals ja que l'iniciem a Nayapul però en direcció Ulleri (2,070 m) per pujar a Poon Hill (3,210 m) i, des d'allà ens dirigirem a Tadapani per enllaçar la ruta amb la del Base Camp a Chhomrong.
Aquesta és la fita que et trobes a l'iniciar el trekking
Aquesta és una de les caminades més clàssiques del Nepal. Passa per una gran diversitat de pobles. La majoria de les tribus que habiten en aquesta zona són Gurung, Magarss, chhetris i Newars. També trobem els Manang, tribu tibetana, per origen i per la seva religió budista.
Pic de Machhapuchhare (cua de peix) que domina l'horitzó.
Si arribes fins a Poon Hill pots gaudir d'unes vistes úniques a l'Himalaya. Amb aquesta ruta pots veure l'altiplà tibetà, el vessant sud de Manaslu, l'Annapurna i el Machhapuchhare.
Lamentablement, després de pujar fins a Poon Hil, ens adonem que no anem prou equipats per seguir fins els 4,130 m d'alçada amb temperatures de -10°, així que el més assenyat sigui arribar fins a Tadapani i iniciar el descens. Em fa molta pena prendre aquesta decisió però com podeu comprendre, amb la poca roba que porto a la motxilla per donar la volta al món, no puc fer tot el que voldria.
Tornaré un altre any!
Amb molta pena, després de 5 dies a la muntanya tornem a Pokhara.
Aquí m'agafaré uns dies de relax vora el llac i descansaré abans no marxi cap a Katmandú, on passaré una setmana en un orfenat.
KATMANDÚ
He arribat a la capital del Nepal, Katmandú. La vall de Katmandú està formada de fet per tres entitats principals: Katmandú, Patan i Bhaktapur. Seguint el moviment "hippie" m'instal.lo a Thamel. Tot i que a Thamel se l'anomena el "ghetto", la majoria dels motxillers com jo, el consideren un paradís. Thamel també actua com el campament pre-base per els muntanyencs, espero no veure'm de nou temptada!
He trobat una Guest House de Thamel que em surt per 800 NPR la nit i és força confortable.
La ciutat de Katmandú és caòtica. La seva població és incerta però podríem parlar d'aproximadament un milió i mig d'habitants. La major part de la població segueix l'hinduisme, seguit pel budisme.
LA PLAÇA DURBAR
La primera vegada que visites Durbar Square pagues la novatada, 750 NRS (5,5€), però ja no la pagues més. Aquesta plaça, situada davant de l'antic palau reial de Katmandú, disposa de diversos accessos que són de fàcil esquivar, així que si ets una mica avispat no et costarà massa entrar sense pagar. De fet, en quinze dies he accedit en més d'una ocasió a la plaça sense ni tan sols adonar-me'n. La plaça està considerada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
BOUDHANAT (LA GRAN ESTUPA)
El que més m'ha sorprès, és que en un país on la major part de la població és hinduísta, el principal referent sigui una estupa budista. Estic parlant de "Boudhanat", l'estupa budista més gran del Nepal que es troba molt a prop de Pashupatinah. L'estupa Boudhanath, amb els seus ulls gegants que ens vigilen, va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979 i és un dels llocs més representatius de Katmandú.
Aquesta estupa budista, amb diversos monestirs de les diferents escoles del budisme Tibetà congrega diàriament un gran nombre de fidels tibetans resant i, no només és un temple budista, sinó que també és un monument a la tolerància i al respecte aliè, on els homes i dones de diferents religions poden conviure en un espai reduït, és un exemple per a tots els pobles i un orgull pels nepalís.
Juntament amb el meu amic Jus, he donat la volta sencera a l'estupa fent rodar els rodets sagrats que contenen inscripcions. Hi ha rodes d'oració de diferents tamanys per tota l'estupa, la gent local els fa girar amb veritable devoció. És una pena que nosaltres no entenguem el significat de cadascún d'ells.
Boudhanat, juntament amb Pashupatinah i Swayambhunath és una de les visites obligades de la ciutat de Katmandú. Aquí l'entrada són 500 NRS per persona.
ORFENAT PAPA'S HOME I PROJECTE SOS HIMALAYA
El Nepal és un país petit i meravellós on hi ha moltes coses més que visitar els temples de Katmandú.
Havia sentit a partar dels projectes solidaris al nepal de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza. Volia visitar-ne algún i afortunadament, gairebé per casualitat, he tingut la oportunitat de visitar dues escoles del projecte SOS HIMALAYA durant el trekking Helamburu.
Iñaki Ochoa de Olza va perdre la vida a l'Annapurna el 2008, va ser un dels grans amants de l'Himalaya i va dedicar gran part de la seva vida a ajudar a infants amb pocs recursos del Nepal a través de la seva Fundació http://www.soshimalaya.org
Aquí us deixo l'enllaç de la pel.lícula de l'Iñaki PURA VIDA: http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-pura-vida-vida-inaki/1722450/
No vull marxar de Katmandú sense viure l'experiència de visitar i col.laborar en un orfenat. M'he informat molt abans de venir aquí, però no em podia imaginar que Katmandú sigués una ciutat tant caòtica. No m'ha sigut fàcil trobar l'orfenat PAPA'S HOME, però com diu un bon amic, el que ha de ser, acaba siguent. Finalment per un seguit de "causalitats" a Katmandú he trobat aquesta casa als afores de la ciutat i he pogut compartir amb aquests nens una de les experiències més gratificants de la meva vida.
PÀGINA WEB DE L'ORFENAT PAPA'S HOME: http://vfnvolunteer.org/sec_index.php?pid=17
vídeo de la casa: https://www.youtube.com/watch?v=lDnEak7ryco
PASHUPATINAH (EL CREMATORI)
El Nepal és un país petit i meravellós on hi ha moltes coses més que visitar els temples de Katmandú.
Havia sentit a partar dels projectes solidaris al nepal de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza. Volia visitar-ne algún i afortunadament, gairebé per casualitat, he tingut la oportunitat de visitar dues escoles del projecte SOS HIMALAYA durant el trekking Helamburu.
Iñaki Ochoa de Olza va perdre la vida a l'Annapurna el 2008, va ser un dels grans amants de l'Himalaya i va dedicar gran part de la seva vida a ajudar a infants amb pocs recursos del Nepal a través de la seva Fundació http://www.soshimalaya.org
Aquí us deixo l'enllaç de la pel.lícula de l'Iñaki PURA VIDA: http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-pura-vida-vida-inaki/1722450/
No vull marxar de Katmandú sense viure l'experiència de visitar i col.laborar en un orfenat. M'he informat molt abans de venir aquí, però no em podia imaginar que Katmandú sigués una ciutat tant caòtica. No m'ha sigut fàcil trobar l'orfenat PAPA'S HOME, però com diu un bon amic, el que ha de ser, acaba siguent. Finalment per un seguit de "causalitats" a Katmandú he trobat aquesta casa als afores de la ciutat i he pogut compartir amb aquests nens una de les experiències més gratificants de la meva vida.
vídeo de la casa: https://www.youtube.com/watch?v=lDnEak7ryco
PASHUPATINAH (EL CREMATORI)
Després de visitar l'estupa de Boudhanat, em dirigeixo a Pashupatinah, un temple hindú a la vora del riu Bagmati. Aquest temple es troba a poca distància de l'estupa de Boudhanat i a tan sols 3 quilòmetres del centre de Katmandú.
La veritat és que després d'haver estat a Varanasi on he pogut veure d'aprop els crematoris, no tinc massa ganes de pagar les 1.000 NPR que costa l'entrada per visitar Pashupatinah. Així que, acompanyo al meu amic Jus fins a Pashupatinah amb la idea d'esperar-lo fora.
La veritat és que no puc explicar-vos en detall aquest lloc perquè no hi vaig arribar a entrar. El que si us puc dir, és que si el que us atrau d'aquest lloc és veure simplement la cerimònia hindú de la cremació, no cal que pagueu l'entrada. Només cal seguir la carretera i accedir per la part inferior del recinte en direcció al riu (no cal que us digui que heu de ser discrets per no cridar l'atenció del vigilant), total, que en Jus va paga i va veure el mateix que jo.
També us diré que tot i haver vist amb anterioritat els crematoris de Varanasi, Pashupatinah m'ha deixat sense paraules. He pogut presenciar una cerimònia de principi a fi i m'ha arribat a commoure el ritual de cremació efectuat pels familiars del difunt. Em sembla una cerimònia emotiva i entranyable i en cap moment he sentit la fredor de la mort tal i com l'havia viscut abans a casa nostra.
SWAYAMBHUNATH (EL TEMPLE DELS MONOS)
Anomenat el Temple dels Monos, Swayambhunath és un antic complex religiós situat dalt d'un turó a 15 minuts a peu de la ciutat de Katmandú.
Es tracta d'un lloc sagrat de peregrinatge però pensem que en els darrers anys ha anat perdent el seu encant.
PATAN
He vingut a visitar Patan amb un Jus. Aquesta ciutat declarada també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO es troba just a l'altre costat del riu Bagmati a poc més de dos quilòmetres de Katmandú.
Hi podeu anar perfectament a peu, però si sou una mica mandrosos podeu agafar un taxi a Thamel per 200 NRS.
Aquesta ciutat també té la seva plaça Durbar i s'han de pagar 500 NRS per accedir-hi i, a diferència de la resta de llocs de pagament, aquí hi ha diversos controladors, per la qual cosa no resulta fàcil accedir sense abonar l'entrada.
BHAKTAPUR
A Nagarkot he comengut en Josep Manel, un bomber de Tarragona. Avui hem agafat un bus a Katmandú i per 25 rúpies anem plegats a visitar aquesta antiga ciutat real patrimoni de la UNESCO. Bhaktapur és una ciutat medieval situada a poc més de 15 quilòmetres de la capital i a 1.400 metres d'altitud.
Aquesta fabulosa ciutat és plena de monuments, la majoria de terracota amb columnes de fusta tallada, palaus i temples amb talles elaborades, sostres daurats, i patis oberts. La ciutat té nombroses pagodes i temples religiosos i, també té la seva "Durbar Square" on s'hi van rodar nombroses escenes de la pel.lícula "El petit buda".
Hem sentit a dir que a Bhaktapur el visitant ha d'abonar 1.500 NRS, uns 12€. La veritat és que no he pagat ni un cèntim per accedir-hi. Segueixo estant de sort!
Animada partida de cartes amb en Josep Manel i els nadius de Bhaktapur
NEPAL, EL PAÍS DELS VUIT 8.000
Sens dubte, l'atractiu principal del Nepal són els seus "vuit 8.000". L'Annapurna 8091m, el Manaslu 8153m, el Dhaulagiri 8167m, el Cho-Oyu 8201m, el Makalu 8463m, el Lhotse 8561m, el Kanchenjunga 8586m i el mont més alt del món, l'Everest 8848m.
Amb l'espineta clavada de l'Annapurna, no volia marxar del Nepal sense fer un darrer trekking.
He comprat roba d'abric a Katmandú i he estat mirant les diverses possibilitats.
M'he informat bé i la millor època per visitar el camp base de l'Everest és des de principis de març fins a mitjans de maig i des de principis de setembre fins a mitjans de novembre, per tant, pel que fa a la climatologia em trobo just al límit donat que estem a finals de novembre. Aquí hi fa molt fred però me'n veuria en cor de provar-ho. Ara caldrà veure si disposo de prou temps.
Tinc 15 dies abans no marxi cap a Indonesia, però l'idea de fer el camp Base de l'Everest, crec que no serà viable. He parlat amb en Josep Manel, el bomber que va venir a Katmandú per fer el camp base de l'Everest. Segons m'ha dit, va tardar uns 15 dies en fer-lo, però ja m'ha advertit que ell va tenir molta sort amb la climatologia i també m'ha comentat que altra gent que el va voler iniciar dos dies després va trobar mal temps i no van poder volar.
No puc perdre l'avió a Bali per veure'm atrapada pujant el camp base de l'Everest, així que, veient els inconvenients prefereixo escollir un altre trekking.
Hauré de tornar a Katmandú i mirar de fer un trekking a la vall de Katmandú.
TREKKING HELAMBUR
Aquest trekking pot durar d'una setmana a quinze dies, en funció de la rapidesa i l'estat físic de cadascú.
La ruta comença a Sundarijal, a 15 km de Katmandú. Un cop allà el camí transcorre pel Parc Nacional d'Shivapuri i vas pujant cap amunt. La regió Helambu, s'estén des del nord de Taramarang fins al límit de l'arbre del llac Gosainkunda i sota el jugal Himal. Té diverses terres altes com Tamang i Sherpa disseminades a banda i banda per Malemchi Khola.
En aquest trekking les elevacions són més baixes, oscil.len entre 800 m. i 3600m., el que indica menys escalada i que les temperatures seran menys gèlides.
Un darrer avantatge és que hi ha menys trekkers aquí que a l'Annapurna i algunes parts de l'Everest, però hi ha una gran varietat de cultures i paisatges espectaculars.
Preparat el material, deixo la motxilla gran a l'hotel de Katmandú i agafo un bus urbà fins a Sundarijal.
En arribar al parc nacional de Shivapuri has de pagar una entrada. Hi ha dos controls, així que serà difícil no pagar aquesta taxa. Des de Sundarijal el camí a Helambu puja per la carena Shivapuri des d'on hi ha unes vistes panoràmiques de la serralada de l'Himàlaia centrals.
Aquest trekking, a l'igual que la resta, es pot fer perfectament sense guia. Vaig força ràpid així que crec que no tardaré massa temps en finalitzar-lo.
En aquesta zona predominen els pobles Sherpas i Tamang. Bona gent.
Volia fer nit a Semathang però finalment he optat per fer dues etapes en una, i caminar de Kutumsang (2.460m) a Melamchi Bazaar (846m) sense fer nit a Pati Bhanjang (1.830m). Per finalitzar el trekking he hagut de fer aquesta última etapa llarga de 9 hores caminant. Ha sigut una etapa de 30 quilòmetres, uns 8 més dels esperats per un imprevist d'última hora que ha fet que arribés a Melamchi ja ben entrada la nit, amb frontal i com us podeu imaginar, esgotada.
Passaré la nit a Melamchi Bazaar i demà tornaré cap a Katmandu per fer el comiat del Nepal amb el meus amics, en Josep Manel, en Jus, en Pau i trobar-me amb en Xavi.
